Estudi General

A tall de presentació. La nova etapa de la revista «Estudi General»

Joaquim Maria Puigvert Solà — 2024-07-16

Aquest és el primer número de la nova etapa de la revista de la Facultat de Lletres Estudi General. Es tracta d’una capçalera històrica de les publicacions periòdiques generades des de la Universitat de Girona, juntament amb Scientia Gerundensis. En efecte, l’any 1981 naixia Estudi General per commemorar el desè aniversari del Col·legi Universitari de Girona (CUG), el precedent més immediat, recordem-ho, de l’actual UdG, creada el 1991.

Aplicaciones didácticas de las oraciones concesivas en la enseñanza del español

Andrea González Centelles — 2024-07-16

Comparem les oracions concessives espanyoles i angleses per preveure les dificultats que tindran alumnes anglosaxons en expressar la concessivitat espanyola. Després de l’anàlisi d’entrevistes orals i d’exercicis de traducció de 20 informants, proposem una metodologia per a un òptim aprenentatge de les concessives espanyoles a les classes d’E/LE.

Ramon Vinyes i el Grup de Barranquilla Xavier Colomer-

Colomer Ribot Xavier — 2024-07-16

El Nobel colombià Gabriel García Márquez va homenatjar el berguedà Ramon Vinyes als últims capítols de la seva novel·la Cien años de soledad, l’obra magna del realisme màgic llatinoamericà, batejant-lo com el «sabio catalán». Aquest treball explica el mestratge que va exercir el savi català en els membres del que s’ha anomenat el Grup de Barranquilla al Carib colombià, com el mateix García Márquez, originant el premacondisme; però també va ser el mentor i guia intel·lectual d’altres autors de la importància d’Álvaro Cepeda Samudio i de Javier Auqué Lara, fill del soci de Vinyes amb qui va obrir la famosa llibreria Ramon Vinyes & Co. a Barranquilla.

La periferia izquierda de los adjuntos de gerundio (siglos XII-XVII)

Núria Brunet Ros — 2024-07-16

En aquest article s’analitza l’ordre intern de constituents en els adjunts de gerundi en espanyol (XII-XVII). Tot i que el gerundi és una forma verbal defectiva, es demostra que aquestes construccions presenten en la llengua antiga una perifèria esquerra més activa que en la llengua actual, ja que el subjecte lèxic del gerundi pot aparèixer en posició preverbal.

Humor i sàtira com a recreació de la vida gironina durant la I Guerra Mundial Jaume

Jaume Guzmán — 2024-07-16

L’estudi de la premsa històrica permet reconstruir la vida real en un lloc i en una època determinats, tant des del punt de vista polític com econòmic, social i cultural.
En aquesta investigació s’analitza la funció que ha tingut durant la Primera Guerra Mundial la premsa satírica i humorística a la ciutat de Girona.
L’objectiu principal se sustenta en el fet d’aportar el suficient coneixement a un tema relativament desconegut en el marc de la història de la premsa catalana en general, i gironina en particular.
La investigació també posa de manifest l’important paper que juga la premsa en l’ús de la llengua catalana com a difusora i transmissora de l’idioma de cara als seus conciutadans.
En darrer terme, volem posar en valor la comunicació local com a concepte indispensable per interpretar en clau històrica la nostra realitat més propera.

El còmic, una plataforma per a la representació de la història

Megan Descayre Brosel — 2024-07-16

L’article planteja el gènere del còmic com una nova via de comunicació periodística i de representació de la història. Ambdues possibilitats es complementen donant lloc a un producte que participa en la construcció de la memòria històrica dels fets il·lustrats. Joe Sacco s’ha posicionat com una de les figures més representatives d’aquest gènere.

Individuo, figura y «cualsea»

David Ferragut — 2024-07-16

El cinema industrial presenta els seus personatges com a subjectes forts, o individus (Rand), que s’erigeixen envers el món. El subjecte, no obstant això, pot dissoldre’s en una figura (Jünger) general i integrar-se en una multitud orgànica, o retirar-se a una posició d’anonimat (Agamben).

El mercat de la terra a l’Amer del segle XIV

Alba Pérez Álvarez — 2024-07-16

L’estudi del mercat de la terra no sempre ha despertat l’interès dels historiadors i, de fet, a la Península no va suposar un tema de recerca de rellevància fins a la dècada de 1980. Tot i això, es tracta d’una eina essencial per entendre l’economia i la societat de la Catalunya medieval, especialment en els petits nuclis rurals. Les poblacions catalanes compten amb uns arxius notarials excepcionalment conservats, que permetrien una investigació detallada del mercat de la terra, però moltes d’aquestes col·leccions encara es troben sense estudiar. La vall d’Amer és una d’elles. Les seva documentació ha estat objecte de diversos treballs, però bona part dels seus manuals i llibres de protocols notarials encara són inèdits.
Per a aquest article, hem recollit les transaccions de compravenda de béns immobles rurals i urbans realitzades entre els anys 1381 i 1400 a la vall d’Amer. L’objectiu és veure quina informació ens pot donar aquest tipus de contractes, per tal de mostrar les possibilitats de recerca que ofereix. En primer lloc, ens hem centrat en els béns situats a l’espai rural. Estudiem l’ús de diferents mots per a les parcel·les de terra, els quals poden oferir dades sobre les seves característiques i els conreus que s’efectuaven en elles.
Aquests dos factors poden ser utilitzats per provar d’entendre el pagament d’un determinat preu en les vendes. Les transaccions, tanmateix, ens permeten veure quines eren les estratègies de compra dels habitants de la vila d’Amer i de la vall. En segon lloc, examinen les compravendes dels béns urbans, que aporten informació sobretot sobre l’urbanisme de la vila: els carrers, la seva situació i com es distribueixen els habitatges. A l’igual dels béns rurals, examinem el preu pel qual es venien aquests béns urbans.
A l’últim, acabem proposant una sèrie de treballs que podrien realitzar-se en un futur a partir de tot el que hem recopilat en el nostre estudi dels documents de compravenda.

Emfiteusi, creixement agrari i canvi social a l’Alt Empordà (1775-1792)

Brenda Nogué Moreno — 2024-07-16

El buidatge exhaustiu de la documentació notarial de l’Alt Empordà està aportant dades interessants pel que fa a l’estudi de les classes mitjanes i a la presència de la rabassa morta a la regió de Girona durant el segle XVIII.
El present article és un resum de les dades obtingudes d’una mostra de contractes emfitèutics durant el període de 1775-1792.

Viure (a) la nació en una zona fronterera

Arnau Mayans Montés — 2024-07-16

Emmarcats en les «experiències de nació», i sense defugir el debat teòric d’aquesta elecció, ens proposem d’explicar com es viu (a) la nació en un espai i en un temps concrets a partir d’una font i d’una metodologia acotades: la comarca fronterera de la Cerdanya espanyola del final del segle xix mitjançant el buidatge de la premsa comarcal. Volem determinar, així, com es narra la identitat nacional, i què i qui aconsegueix que adquireixi un significat proper.