Fiscalitat municipal sobre productes alimentaris a Castelló d’Empúries (1350–1375)
Descàrregues
Resum
During the 14th century, Catalan towns, together with those in the rest of the Crown of Aragon, issued enormous quantities of long-term debt, which took the form of sales of perpetual and lifelong annuities ("censals morts" and "violaris"), in order to finance their numerous economic needs of different types. As a consequence of the growing issuing of debt instruments, town governments had to build a fiscal system of increasing complexity to satisfy the rising annual interests. The system was based on a set of indirect taxes over commerce and the consumption of certain food and manufactured products. Castelló d’Empúries was not an exception and the town engaged and consolidated long-term debt between approximately 1350 and 1375. This article analyses the evolution of the taxes on food that the town government of Castelló was administering during this period (yield, tariffs and exempt groups), applied on wine and grapes, meat, cereal milling, bread, oil, fish and pigs. On these grounds, the article assesses whether the increasing town debt resulted in a growing tax pressure on its inhabitants, and offers an overview of the main food types that were commercialised in Castelló during the 14th century.Referències
Abella Samitier, Juan, 2009: «La deuda pública de los municipios aragoneses en los siglos xiv y xv» Anuario de Estudios Medievales, 39.1, 47–64.
Banegas López, Ramon Agustín, 2009: «Comer carne y pagar impuestos. El impacto de las imposiciones municipales en el comercio barcelonés de carne durante el siglo xv» Anuario de Estudios Medievales, 39.1, 329–355.
Baydal Sala, Vicent, 2011: Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat coŀlectiva al regne de València (c. 1250–c. 1365), Barcelona, Universitat Pompeu Fabra [tesi doctoral inèdita].
Cateura Bennàsser, Pau, 1992: «Fiscalidad real y municipal en la Mallorca del s. xiv», Anuario de Estudios Medievales, 22, 443–462.
Cateura Bennàsser, Pau, 1998: El regne esvaït: desenvolupament econòmic, subordinació política, expansió fiscal (Mallorca, 1300–1335), Malllorca, El Tall Editorial.
Cateura Bennàsser, Pau, 2019: «Transformaciones fiscales y financieras del reino de Mallorca en la Baja Edad Media. Una revisión historiográfica», Fisco, legitimidad y conflicto en los reinos hispánicos (siglos xiii-xvii): homenaje a José Ángel Sesma Muñoz, ed. C. Laliena, M. Lafuente, A. Galán, Saragossa, Universitat de Saragossa, 165–182.
Falcón Pérez, María Isabel, 1997: «El sistema fiscal de los municipios aragoneses», Actes del Coŀloqui «Corona, Municipis i Fiscalitat a la baixa Edat Mitjana», ed. A. Furió, M. Sánchez, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 191–218.
Font Rius, Josep M., 1980: «La administración financiera en los municipios catalanes», Historia de la hacienda espanyola: épocas antigua y medieval, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, 11–30.
Furió Diego, Antoni, 1997: «Estructures fiscals, pressió impositiva i reproducció econòmica al País Valencià en la baixa Edat Mitjana», Actes del Coŀloqui «Corona, Municipis i Fiscalitat a la baixa Edat Mitjana», ed. A. Furió, M. Sánchez, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 495–525.
Furió Diego, Antoni, 1999: «Deuda pública e intereses privados. Finanzas y fiscalidad municipales en la Corona de Aragón», Edad Media. Revista de Historia, 2, 35–79.
Furió Diego, Antoni, 2018: «El deute públic municipal al Regne de València en la Baixa Edat Mitjana: un assaig de quantificació», El País Valenciano en la Baja Edad Media. Estudios dedicados al profesor Paulino Iradiel, coord. D. Igual, G. Navarro, València, Universitat de València, 71–136.
García Marsilla, Juan Vicente, 2002: Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio, València, Universitat de València.
García Marsilla, Juan Vicente, 2015: «La hacienda municipal», Ciudad y reino. Claves del siglo de oro valenciano, coord. R. Narbona, València, Ajuntament de València, 44–47.
Hinojosa Montalvo, José Ramón, 1997: «Finanzas y fiscalidad de las ciudades valencianas», Finanzas y fiscalidad municipal. V Congreso de Estudios Medievales, León, Fundación Sánchez Albornoz, 303–325.
Lafuente Gómez, Mario, 2020: «La hacienda municipal de Zaragoza en la segunda mitad del siglo xiv: operaciones financieras y relaciones crediticias», El sistema financiero a finales de la Edad Media, València, Universitat de València, 103–138.
López Bonet, Josep Francesc, 1988: «La carga impositiva sobre el consumo en Mallorca (siglo xiv)», Anuario de Estudios Medievales, 18, 349–362.
Martí Arau, Albert, 2009: «Endeutament censal i crisi financera a una vila senyorial: Castelló d’Empúries (1381–1393)», La deuda pública en la Cataluña bajomedieval, ed. M. Sánchez, Barcelona, IMF-CSIC, 121–133.
Martí Arau, Albert, 2010: «Governar el deute en temps de crisi: Castelló d’Empúries (1386–1421)», Anuario de Estudios Medievales, 40.1, 129–179.
Martí Arau, Albert, 2011a: «La formació del sistema fiscal i financer a un municipi senyorial: Castelló d’Empúries (1358–1361)», Ciutats, viles, sagreres. Els nuclis urbans a la Baixa Edat Mitjana (s. xiii–xv). Actes del II Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric (18-19 de novembre de 2010), ed. N. Puig, M. Viader, Hostalric, Ajuntament d’Hostalric, 157–170.
Martí Arau, Albert, 2011b: «Castelló d’Empúries davant la carestia de gra de 1374-1376», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 42, 263–296.
Martí Arau, Albert, 2017: «Pagar el deute propi i el del General: el cas de Castelló d’Empúries (1344–1376)», Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval. Estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez, ed. J. Morelló, P. Ortí, P. Verdés, Barcelona, IMF-CSIC, 321–366.
Mira, Antonio José; Viciano, Pau, 1996: «La construcció d’un sistema fiscal: municipis i impost al País Valencià (segles xiii-xiv)», Revista d’Història Medieval, 7, 135-148.
Mira, Antonio José, 2005: Entre la renta y el impuesto: fiscaliad, finanzas y crecimiento económico en las villas reales del sur valenciano, València, Universitat de València.
Morelló Baget, Jordi, 2001: Fiscalitat i deute públic en dues viles del Camp de Tarragona. Reus i Valls, segles xiv–xv, Barcelona, IMF-CSIC.
Morelló Baget, Jordi, 2008: Municipis sota la senyoria dels creditors de censals: la gestió del deute públic a la baronia de la Llacuna (s. xv), Barcelona, Fundació Noguera.
Morro Veny, Guillem, 1997: Mallorca a mitjan del s. xiv. El Sindicat i l’Alçament forà, Palma de Mallorca, Documenta Balear.
Ortí Gost, Pere, 2018: «Noves dades seriades per a noves hipòtesis sobre la crisi baixmedieval a Catalunya», Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval. Estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez, ed. J. Morelló, P. Ortí, P. Verdés, Barcelona, IMF-CSIC, 463–466.
Ortí, Pere; Sánchez, Manuel; Turull, Max, 1996: «La génesis de la fiscalidad municipal en Cataluña», Revista d’Història Medieval, 7, 113–123.
Ortí, Pere; Ortí, Manuel, 1997: «La Corona en la génesis del sistema fiscal municipal en Cataluña (1300-1360)», Actes del Coŀloqui «Corona, municipis i fiscalitat a la Baixa Edat Mitjana», ed. A. Furió, M. Sánchez, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 233–278.
Ortí, Pere; Verdés, Pere, 2016: «The crisis of public finances in the cities of late medieval Catalonia (1350–1500)», XLVII Settimana di Studi. Le crisi finanziarie: gestione, implicazioni sociali e conseguenze nell’età preindustriale (Prato, 10-13 maggio 2015), ed. G. Nigro, Florència, Firenze University Press, 119–221.
Pujol Hamelink, Marcel, 2015: «La pesca a l’Empordà durant l’Antic Règim (segles viii–xix): una visió sintètica», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 46, 135–160.
Reixach Sala, Albert, 2015: Municipi, finances i elits locals en una ciutat catalana baixmedieval: Girona (1345–1445), Girona, Universitat de Girona [tesi doctoral inèdita].
Reixach Sala, Albert, 2018: Finances públiques i mobilitat social a la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana. Girona (1340–1440), Barcelona, IMF-CSIC.
Reixach Sala, Albert, 2019: Institucions locals i elits a la Catalunya baixmedieval (Girona, 1345–1445), Barcelona, Fundació Noguera.
Rubio, Daniel, 1996: «L’estructura diplomàtica dels censals morts i els violaris», El territori i les seves institucions històriques, ed. J. Serrano, Barcelona, Fundació Noguera, II, 843–863.
Sánchez Martínez, Manuel, 1999: «Fiscalidad y finanzas de una villa señorial catalana: Castelló d’Empúries, 1381–1382», Fiscalidad real y finanzas urbanes en la Cataluña medieval, ed. M. Sánchez, Barcelona, IMF-CSIC, 301–362.
Sánchez Martínez, Manuel, 2001: «Vino y fiscalidad en la Edad Media: el caso de los municipios catalanes», Actas del I Simposio de la Asociación Internacional de Historia y Civilización de la Vid y el Vino, ed. J. Maldonado, Puerto de Santa María, Ayuntamiento del Puerto de Santa María, 413–419.
Sánchez Martínez, Manuel, 2006: «La Corona en los orígenes del endeudamiento censal de los municipios catalanes (1343–1344)», Fiscalidad de Estado y fiscalidad municipal en los reinos hispánicos medievales, ed. D. Menjot, M. Sánchez, Madrid, Casa de Velázquez (Collection de la Casa de Velázquez, 92), 239–273.
Verdés Pijuan, Pere, 1997: «Les imposicions a Cervera durant la segona meitat dels s. xiv», Actes del Coŀloqui «Corona, municipis i fiscalitat a la Baixa Edat Mitjana», ed. A. Furió, M. Sánchez, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 243–271.
Verdés Pijuan, Pere, 2004: «Per ço que la vila no vage a perdició». La gestió del deute públic en un municipi català (Cervera, 1387–1516), Barcelona, IMF-CSIC.
Viciano Navarro, Pau, 2018: «Deute públic i renda censalista al País Valencià en el segle xv. Una proposta d’interpretació» Anuario de Estudios Medievales, 48.2, 925–953.