Pedagogia i Treball Social

Editorial

Pere Soler — Mon, 09 Jun 2025 00:00:00 +0000

Editorial del monogràfic

Estratègies per desmuntar adultcentrisme

Claudio Duarte Quapper — Mon, 09 Jun 2025 00:00:00 +0000

Aquest text és un assaig de diverses idees que sorgeixen a partir d'investigacions i treball d'acció directa amb joventuts i comunitats on habiten joves, sobre estratègies en desenvolupament per enfrontar l'adultcentrisme i intentar construir alternatives darrere de la seva superació. A aquestes dinàmiques els anomeno en aquest text desmuntar l'adultcentrisme. A partir de tres plans d'acció, va reflexionar sobre pistes per al desmuntatge com a estructura de poder que ha consolidat un ordre social; per construir noves epistemologies des del juvenil popular; per anticipar relacions entre generacions darrere de solidaritat i justícia generacional

Joves i segona oportunitat: les pràctiques en empresa com a via per millorar l'ocupabilitat

Rafael Merino, Alicia Ros-Garrido — Mon, 09 Jun 2025 00:00:00 +0000

Les Escoles de Segona Oportunitat (E2O) són una resposta per a joves en situació de risc d'exclusió pels objectius de retorn educatiu i d'inserció laboral. Inclouen als itineraris de formació pràctiques en empresa amb una finalitat formativa i laboral. S'ha realitzat un estudi de caràcter qualitatiu i mostra l'anàlisi d'entrevistes realitzades a personal educatiu de les E2O, professionals d'institut on l'alumnat retorna després del seu pas per aquestes escoles, i empresaris que han contractat joves egressats de les E2O. Els resultats de lestudi permeten concloure que les pràctiques en empresa realitzades dins dels itineraris de les E2O són una política remeial educativa i especialment efectiva per a la inserció laboral dels joves: connecten amb les oportunitats del mercat laboral i lempresa està al servei de la formació del jove.

Gig Economy i migració juvenil: reflexions sobre la integració de joves llatinoamericans “Riders” a Espanya

Jorge Jaramillo — Mon, 09 Jun 2025 00:00:00 +0000

Aquest estudi aborda com el "treball per demanda" en plataformes de delivery incideix en les trajectòries migratòries i els processos d'integració de joves migrants llatinoamericans a ciutats espanyoles. L'objectiu és analitzar aquesta modalitat laboral com un fenomen que, tot i oferir oportunitats inicials, també genera precarietat i exclusió. Mitjançant entrevistes i observació participant, es va recopilar informació sobre les experiències dels repartidors. Els resultats indiquen que els treballadors consideren aquesta ocupació una solució temporal mentre regularitzen la situació legal i accedeixen a oportunitats d'ocupació formal. Aquesta precarietat, però, pot desestructurar les seves trajectòries educatives i laborals, assentant desavantatges davant de la població local i perpetuant l'exclusió social. En paral·lel, el treball per demanda en plataformes de delivery fomenta l'apoderament individual, provocat per l'acceptació de la precarietat com a ritu d'ingrés, que ve amb l'esperança d'un futur millor. Però també, l'agència personal es pot convertir en agència i solidaritat col·lectives, tot fomentant teixit social, suport mutu i resistència. Això subratlla la necessitat d'examinar com aquests vincles col·lectius poden incidir en la integració social, tot i que la integració amb la societat local continua essent limitada. Es conclou que és urgent implementar reformes a les polítiques migratòries ia la regulació de plataformes per promoure una integració més equitativa i efectiva.

Joves en fugida de la societat del rendiment: el cas de l'aïllament social voluntari (hikikomori)

Gianluca Coeli, Pere Soler-Masó, Anna Planas-Lladó — Mon, 09 Jun 2025 00:00:00 +0000

Aquest article analitza la relació entre el capitalisme neoliberal i els trastorns juvenils, centrant-se en el fenomen del hikikomori. Considerat emblemàtic del patiment psíquic contemporani, el hikikomori s'aborda críticament des de perspectives socioculturals. A través d'una anàlisi històrica i teòrica, s'examinen les limitacions dels enfocaments medicalitzants predominants, que confinen aquest comportament a una dimensió patològica individual, obviant les dinàmiques socials subjacents. S'argumenta que el hikikomori sorgeix com una resposta al capitalisme neoliberal, caracteritzat per la precarietat laboral, la pressió educativa i la transformació tecnològica. El treball presenta narratives qualitatives de joves hikikomori, destacant-ne la crítica implícita al sistema. Aquestes narracions revelen tensions entre la resistència a les normes socials i la interiorització de valors neoliberals, evidenciant una lluita per lautonomia. Es proposa una metodologia d'apoderament radical basada en l'autonarració per transformar la experiència individual de l´aïllament en una eina de canvi social. Finalment, es advoca per un enfocament interdisciplinari que reconegui el hikikomori com una línia de fuga davant la normativitat dominant, facilitant noves formes de subjectivació i existència més enllà dels marcs del neoliberalisme.

L’acompanyament al centre de les polítiques locals de joventut

Salvador Avià, Paz Viguer, Jonatan Ruiz — Mon, 09 Jun 2025 00:00:00 +0000

Aquest article descriu els objectius i el contingut de la publicació anomenada Un manual per a la creació de programes d’acompanyament per a adolescents i joves a l’administració local, creada per la Càtedra de Joventut de la Universitat de València. La Guia té com objectiu la transició des de polítiques locals de joventut basades en un model tradicional de necessitats detectades-serveis oferts, a un paradigma d’acompanyament socioeducatiu. S’estructura com un manual d’ús, amb unitats temàtiques, exercicis, activitats gamificades, quadres resums i il·lustracions. S’hi analitzen els elements clau del model de necessitats-serveis i es contraposen als del paradigma d’acompanyament, per tal d’afavorir una anàlisi crítica que les i les professionals podran aplicar al seu propi programa. Es proposen noves orientacions (1) sobre l’enfocament de les necessitats dels i les adolescents i joves, que s’agrupen en necessitats universals (comunes a tots i totes: creació d’identitat, tasques d’etapa, accés a drets) i materials (necessitats específiques que afecten de manera diversa determinats grups o sectors). (2) Es proposa una nova estructura dels programes locals de joventut, estructurada al voltant de la relació educativa, en la qual els serveis i activitats passen a ser recursos al servei de les figures educatives però no tenen pes per sí mateixes. (3) Es dona una gran importància al territori i la comunitat i a un nou rol del departament de joventut com dinamitzador de les xarxes de recursos que poden ser d’utilitat per a les i les joves. (4) Es renuncia a un enfocament de risc i de dèficit en favor d’una mirada de desenvolupament òptim i de l’acció educativa més com aportadora de nutrients que compensadora de carències. La Guia fa una proposta metodològica detallada per a la transició, incloent un sistema global d’avaluació i de màrqueting intern.

Les escoles comunitàries del CUPS-BUAP, una experiència que afavoreix la ciutadania activa en estudiants universitaris

Miriam Aurea Marcial Manzola, Karla Villaseñor Palma — Mon, 09 Jun 2025 00:00:00 +0000

La universitat, com a espai de formació, té la capacitat de fomentar maneres de vida més sostenibles i formar ciutadans actius que contribueixin a resoldre problemes socials. En aquest context, la Benemèrita Universitat Autònoma de Puebla va crear el Centre Universitari de Participació Social (CUPS-BUAP), el propòsit del qual és contribuir a millorar les condicions de vida de nuclis socials marginats de la regió i, alhora, promoure processos formatius per als universitaris dins l'àmbit social.

Aquesta investigació va tenir com a objectiu conèixer l'impacte del programa Escoles Comunitàries (EC) del CUPS-BUAP a la vida personal i professional dels estudiants mitjançant una metodologia qualitativa. Els resultats van mostrar que, si bé alguns estudiants mostraven un interès social previ a l'experiència, el pas per les AC els va permetre reforçar aquest interès i augmentar-ne el compromís. Els estudiants consideren que l'experiència va desenvolupar valors com la solidaritat i la igualtat, així com competències ciutadanes com el diàleg i la participació. La formació dels universitaris, com a ciutadans amb compromís i consciència social, va estar marcada per dos elements principals, (1) la relació socioeducativa amb els nens, nenes i joves de les AC, i (2) el reconeixement de la desigualtat.

Aquesta investigació va fer palès que la participació dels estudiants en projectes de vinculació social contribueix significativament al desenvolupament d'una ciutadania activa. Per això, resulta fonamental que la universitat fomenti una implicació estudiantil més gran en aquestes iniciatives i, al mateix temps, desenvolupi més espais que promoguin aquest tipus d'experiències transformadores.