Llengua
Català Español English

Politica e allegoria alla corte di Aragona. Sul «planh» di Matieu de Caerci per Giacomo I (BEdT 299.1)

orcid logo 16px Marco Grimaldi

RIASSUNTO: Il lavoro analizza il contesto storico, letterario e culturale di un testo trobadorico poco conosciuto, il planh di Matieu de Caerci composto per la morte di Giacomo I d’Aragona nel 1276 (BEdT 299.1).

 

ABSTRACT: The essay analyses the historical, literary and cultural context of a little known troubadour text, the planh by Matieu de Caerci composed for the death of James I of Aragon in 1276 (BEdT 299.1).

KEYWORDS: "planh"; Matieu de Caerci; Crown of Aragon; Allegory; Political poetry.

Referències

Abulafia, David, 2006: I regni del Mediterraneo occidentale dal 1200 al 1500. La lotta per il dominio, Bari, Laterza (ed. or. The Western Mediterrean Kingdoms 1200-1500. The Struggle for Dominion, London, Longman, 1997).

Alvira Cabrer, Martín, 2006: «Del Sepulcro y los sarracenos meridionales a los herejes occidentales. Apuntes sobre tres “guerras santas” en las fuentes del sur de Francia (siglos xi–xiii)», Regards croisés sur la guerre sainte. Guerre, idéologie et religion dans l’espace méditerranéen latin (xie–xiiie siècle), ed. Daniel Baloup, Philippe Josserand, Toulouse, CNRS–Presses Universitaires du Mirail, 187–229.

Anglade, Joseph, 1909-10: «Le troubadour Guiraut Riquier de Narbonne et les Catalans», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 3, 571–587.

Annunziata, Francesco Saverio, 2020: Federico II e i trovatori, Roma, Viella.

Asperti, Stefano, 1984: «La tradizione manoscritta del Libre dels feyts», Romanica Vulgaria: Quaderni, 7, 107–167.

Asperti, Stefano, 1995: Carlo I d’Angiò e i trovatori. Componenti «provenzali» e angioine nella tradizione manoscritta della lirica trobadorica, Ravenna, Longo.

Asperti, Stefano, 1999: «I trovatori e la corona d’Aragona. Riflessioni per una cronologia di riferimento», Mot So Razo, 1, 12–31 (edizione riveduta nel Bollettino del Rialc, 2002, <http://www.rialc.unina.it/bollettino/base/corona.htm>).

Aurell, Jaume, 2008: «La chronique de Jacques Ier, une fiction autobiographique. Auteur, auctorialité et autorité au Moyen Âge», Annales. Histoire, Sciences Sociales, 63.2, 301–318.

Aurell, Jaume, 2010: Medieval Self-Coronations. The History and Symbolism of a Ritual, Cambridge, Cambridge University Press.

Aurell, Jaume; Serrano-Coll, Marta, 2014: «The Self-Coronation of Peter the Ceremonious (1336): Historical, Liturgical, and Iconographical Representations», Speculum, 89.1, 66–95.

Aurell, Martin, 1997: «Messianisme royal de la Couronne d’Aragon», Annales. Histoire, Sciences Sociales, 52.1, 119–155.

Badia, Lola, 2016: «I versi strani del Sermó di Muntaner», Quaderns d’Italià, 21, 113–130.

Barraqué, Jean-Pierre; Leroy, Béatrice, 2011: La Majesté en Navarre et dans les couronnes de Castille et d’Aragon à la fin du Moyen Age, Limoges, Pulim.

Baschet, Jerôme, 2000: «I peccati capitali e le loro punizioni nell’iconografia medievale», I sette vizi capitali. Storia dei peccati nel Medioevo, ed. C. Casagrande, S. Vecchio, Torino, Einaudi, 225–260.

Bazalgues, Gaston, 1999: «Matieu de Caersi et le royaume d’Aragon», Colloque Uc de Saint-Circ et son temps (Thégra, 1998), Thégra, Thégra Animation, 85–100.

BEdT = Asperti, Stefano (ed.), 2012: Bibliografia elettronica dei Trovatori, Roma, <www.bedt.it> [29/09/2021].

Bolzoni, Lina, 2002: La rete delle immagini. Predicazione in volgare dalle origini a Bernardino da Siena, Torino, Einaudi.

Bosy, Grazyna M., 2012: Romanische alba- und somni-Dichtungen. Ein Beitrag zur Motiv- und Themengeschichte der romanischen Lyrik des Mittelalters, Berlin, De Gruyter.

Botana, Federico, 2004: «Virtuous and Sinful Uses of Temporal Wealth in the Breviari d’Amor of Matfre Ermengaut (MS BL Royal 19.C.I)», Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, 117, 49–80.

Cabré, Lluís, 2005: «L’infant Pere d’Empúries i la tradició familiar: estampes en el setè centenari del seu naixement», Mot So Razo, 4, 69–83.

Cabré, Lluís; Coroleu, Alejandro; Ferrer, Montserrat; Lloret, Albert; Pujol, Josep, 2018: The Classical Tradition in Medieval Catalan, 1300–1500: Translation, Imitation, and Literacy, Cambridge, Boydell & Brewer.

Cabré, Miriam, 1999: Cerverí de Girona and his Poetics Traditions, London, Tamesis.

Cabré, Miriam, 2011a: Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran, Barcelona–Palma, Universitatde Barcelona–Universitat de les Illes Balears.

Cabré, Miriam, 2011b: «Trobadors i cultura trobadoresca durant el regnat de Jaume I», Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, ed. M. T. Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, I, 921–938.

Cabré, Miriam, 2013: «La lírica d’arrel trobadoresca», Història de la literatura catalana. Literatura medieval (I): Dels orígens al segle xiv, dir. Lola Badia, Barcelona, Barcino–Enciclopèdia Catalana–Ajuntament de Barcelona, 219–296.

Cabré, Miriam, 2017: «Politique et courtoisie à l’automne des troubadours», Cahiers de Civilisation Médiévale, 238, 113–124.

Cabré, Miriam, 2018: «Pere d’Empúries, un poeta de nissaga reial a la Crònica de Ramon Muntaner», Mot So Razo, 17, 63–76.

Capdevila Arrizabalaga, Irene, 2018: «L’enciclopedisme a Occitània en temps de Ramon Llull», Ramon Llull, els trobadors i la cultura del segle xiii, ed. V. Beltran, T. Martínez Romero, I. Capdevila, Firenze, Edizioni del Galluzzo, 151–192.

Capusso, Maria Grazia (ed.), 1983: L’«Exposition» di Guiraut Riquier sulla canzone di Guiraut de Calanson «Celeis cui am de cor e de saber», Pisa, Pacini.

Cawsey, Suzanne F., 2002: Kingship and Propaganda. Royal Eloquence and the Crown of Aragon, c. 1000– 1450, Oxford, Clarendon Press.

Cingolani, Stefano Maria, 2006: Historiografia, propaganda, comunicació. Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva Crònica, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Cingolani, Stefano Maria, 2008a: «El Llibre dels fets del rei Jaume I i el Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot», El rei Jaume I: fets, actes i paraules, ed. G. Colón Domènech, T. Martínez Romero, Castelló– Barcelona, Fundació Germà Colón Domènech– Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 287–312.

Cingolani, Stefano Maria, 2008b: La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle x fins al xiv, 2a ed., Barcelona, Editorial Base.

Cingolani, Stefano Maria, 2009: «Note sulla storiografia catalana (1268–1282)», Medioevo Romanzo, 33, 415–424.

Cingolani, Stefano Maria, 2010: «Tradiciones e idiosincracias. Las relaciones entre Cataluña y Aragón en la historiografía (siglos xi–xiii)», La Corona de Aragón en el centro de su historia, 1208–1458. La Monarquía aragonesa y los reinos de la Corona, coord. J. Ángel Sesma Muñoz, Zaragoza, Universidad de Zaragoza, 221–254.

Cingolani, Stefano Maria, 2012: «El Llibre de l’Infant en Pere: de la sutil frontera entre realidad y ficción en historiografía», Talia Dixit, 7, 73–96.

Cingolani, Stefano Maria, 2018: «Funerales y exequias reales en la Corona de Aragón», Panteones reales de Aragón, Zaragoza, Gobierno de Aragón–Fundación Bancaria Ibercaja, 218–227.

Curtius, Ernst R., 2002: Letteratura europea e Medio Evo latino, ed. R. Antonelli, Firenze, La Nuova Italia (ed. or. Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter, Bern, Francke, 1948).

Dejeanne, Jean-Marie-Lucien (ed.), 1909: Poésies complètes du troubadour Marcabru, publiées avec traduction, notes et glossaire, Toulouse, Privat.

Di Luca, Paolo (ed.), 2009: Il trovatore Peire Bremon Ricas Novas, Modena, Mucchi.

Escandell-Proust, Isabel, 2012: «The Illuminated Codex Book of Franchises and Privileges of The Kingdom of Majorca (Arxiu del Regne de Mallorca, cod.1). Portraits of the king under His Subject’s Gaze», Ikon. Journal of Iconographic Studies, 5, 331–344.

Evans, Michael, 1982: «An Illustrated Fragment of Peraldus’s Summa of Vice: Harleian MS 3244», Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, 45, 14–68.

Fuksas, Anatole Pierre, 2001: «Il corpo di Blacatz e i quattro angoli della cristianità», Quaderni di Filologia Romanza della Facoltà di Lettere e Filosofia dell’Università di Bologna, 14, 187–206.

Galent-Fasseur, Valérie, 1999: «La dame de l’arbre. Rôle de la “vue” structurale dans le Bréviaire d’Amour de Matfre Ermengau», Romania, 117, 32–50.

Gaunt, Simon; Harvey, Ruth; Paterson, Linda (ed.), 2000: Marcabru. A Critical Edition, Cambridge, D. S. Brewer.

Giunta, Claudio, 2005: «Poesie che commentano poesie nel Medioevo. Il caso di Guittone d’Arezzo», Codici. Saggi sulla poesia del Medioevo, Bologna, Il Mulino, 317–341.

Grimaldi, Marco (ed.), 2008: «Cerveri de Girona, Entr’Arago e Navarra jazia (BdT 434.7a)», Lecturae Tropatorum, 1, <http://www.lt.unina.it/Grimaldi- 2008.pdf>.

Grimaldi, Marco (ed.), 2010: «Anonimo, Totas honors e tuig faig benestan (BdT 461.234)», Lecturae Tropatorum, 3, <http://www.lt.unina.it/Grimaldi-2010.pdf>.

Grimaldi, Marco, 2012: Allegoria in versi. Un’idea della poesia dei trovatori, Bologna, Il Mulino.

Grimaldi, Marco, 2013, «La descrizione di Amore dai trovatori a Guittone», Romania, 131, 200–211.

Grimaldi, Marco, 2015: «L’anniversario di Beatrice», «Per beneficio e concordia di studio». Studi danteschi offerti a Enrico Malato per i suoi ottant’anni, ed. A. Mazzucchi, Padova, Bertoncello Artigrafiche, 479–491.

Grimaldi, Marco, 2016, «L’identità italiana nella poesia dei trovatori», L’espressione dell’identità nella lirica romanza, ed. F. Saviotti, G. Mascherpa, Pavia, Pavia University Press, 81–100.

Grimaldi, Marco, 2019: «Sacro e profano in Guinizzelli e Cavalcanti», P.R.I.S.M.I. Revue d’Études Italiennes, 16 (Herméneutique et commentaire, textes réunis et présentés par P. Gasparini et E. Zunino), 115–146.

Guida, Saverio, 1983: «Jocs» poetici alla corte di Enrico II di Rodez, Modena, Mucchi.

Guida, Saverio; Larghi, Gerardo, 2014: Dizionario biografico dei trovatori, Modena, Mucchi.

Hall, Edwin; Uhr, Horst, 1985: «Aureolam super Auream: Crowns and related Symbols of Special Distinction for Saints in Late Gothic and Renaissance Iconography», The Art Bulletin, 67, 567–603.

Jeanroy, Alfred; Noulet, Jean-Baptiste (ed.), 1914: Les Joies du Gai Savoir : recueil de poésies couronnées par le Consistoire de la Gaie Science (1324–1484), Toulouse, Privat.

Jaspert, Nikolas, 2010: «El perfil trascendental de los reyes aragoneses, siglos xiii al xv: santitad, franciscanismo y profecías», La Corona de Aragón en el centro de su historia, 1208–1458. La Monarquía aragonesa y los reinos de la Corona, coord. J. Ángel Sesma Muñoz, Zaragoza, Universidad de Zaragoza, 185–220.

Jung, Marc-Réné, 1971: Études sur le poème allégorique en France au moyen âge, Berne, Francke.

Kantorovicz, Ernst Hartwig, 1946: Laudes Regiae: A Study in Liturgical Acclamations and Medieval Ruler Worship, Berkeley–Los Angeles, University of California Press.

Kantorovicz, Ernst Hartwig, 1957: The King’s Two Bodies: A Study in Medieval Politic Theology, Princeton, Princeton University Press.

Kantorovicz, Ernst Hartwig, 2005: «Pro patria mori», I misteri dello Stato, ed. G. Solla, Genova–Milano, Marietti, 67–97.

Lazzerini, Lucia, 2001: Letteratura medievale in lingua d’oc, Modena, Mucchi.

Lazzerini, Lucia, 2013: Les troubadours et la sagesse. Pour une relecture de la lyrique occitane du Moyen Âge à la lumière des quatre sens de l’écriture et du concept de «Figura», Égletons, Carrefour Ventadour.

Linskill, Joseph (ed.), 1953: The Poems of the Troubadour Raimbaut de Vaqueiras, The Hague, Mouton.

Lledó-Guillem, Vicente, 2018: The Making of Catalan Linguistic Identity in Medieval and Early Modern Times, Cham, Palgrave Macmillian–Springer International.

Lowes, John Livingstone, 1911: «The “Corones Two” of the Second Nun’s Tale», Publications of the Modern Language Association of America, 26.2, 315–323.

Martorano, Antonella, 2007: «Note su alcuni lemmi trobadorici (“figura”, “pentura”, “sotil”)», Sondaggi sul lessico della poesia medievale, Alessandria, Edizioni dell’Orso (Bollettino dell’Opera del Vocabolario Italiano. Supplemento, 2), 139–177.

Mascitelli, Cesare, 2015: «Il sonetto provenzale di Paolo Lanfranchi tra Raimbaut de Vaqueiras e la corte d’Aragona», Carte Romanze, 3, 127–156.

Menichetti, Caterina, 2015: Il canzoniere provenzale E (Paris, BNF, fr. 1749), Strasbourg, Editions de linguistique et philologie.

Monfrin, Jacques (ed.), 1996: Jean de Joinville, Vie de saint Louis, Paris, Classiques Garnier.

Montanari, Angelica Aurora, 2009: «Mangiare il nemico. Pratiche e discorsi di antropofagia nelle città italiane del tardo medioevo», Bullettino dell’Istituto Storico Italiano per il Medio Evo, 111, 253–274.

Narbona Vizcaíno, Rafael, 2010: «Ritos y gestos de la realeza en las cuatro grandes crónicas», La Corona de Aragón en el centro de su historia, 1208–1458. La Monarquía aragonesa y los reinos de la Corona, coord. J. Ángel Sesma Muñoz, Zaragoza, Universidad de Zaragoza, 285–326.

Nicolau d’Olwer, Lluís, 1909: «Jaime I y los trovadors provensals», I Congrès d'Història de la Corona d'Aragó, dedicat al rey en Jaume I y a la seua época, Barcelona, I, 389–407.

Noto, Giuseppe (ed.), 2017: «Paolo Lanfranchi di Pistoia, Valenz senher, rei dels Aragones (BdT 317.1)», Lecturae Tropatorum, 10, <http://www.lt.unina.it/ Noto-2017.pdf>.

O’Meara, Carra F., 2001: Monarchy and Consent. The Coronation Book of Charles V of France, London, Harry Miller.

Opocher Cevese, Maria Ida, 1975-76: «Note sulla tipologia e l’evoluzione del planh occitanico», Atti dell’Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti. Classe di Scienze Morali, Lettere ed Arti, 134, 613–633.

Orazi, Veronica, 2017: «Provvidenzialismo e strategia politica nella storiografia catalana medievale», Il favore di Dio. Metafore d’elezione nelle letterature del Medioevo. Atti delle VI Giornate Internazionali Interdisciplinari di Studio sul Medioevo (Torino, 7–9 giugno 2017), ed. F. Mosetti Casaretto, Alessandria, Edizioni dell’Orso, 125–151.

Palacios Martín, Bonifacio, 1975: La coronación de los reyes de Aragón, 1204–1410: aportación al estudio de las estructuras políticas medievales, Valencia, Anubar.

Paravicini Bagliani, Agostino, 2010: «Corps, rituels et hiérarchies à la cour de Rome (xie–xve siècle)», Mythes à la cour. Mythes pour la cour. Actes du xiie Congrès de la Société internationale de littérature courtoise (29 juillet–4 aout 2007), ed. A. Corbellari et al., Paris, Droz, 191–206.

Parker, Roscoe E., 1926: «A Note on ‘Corones Two’», Modern Language Notes, 41, 317–318.

Paterson, Linda M., 1993: The World of the Troubadours. Medieval Occitan Society, c. 1100–c. 1300, Cambridge, Cambridge University Press.

Paterson, Linda M. (ed.), 2008: «Joan d’Albuzon – Nicolet de Turin, En Nicolet, d’un sognie qu’ieu sognava (BdT 265.2 = 310.1)», Lecturae Tropatorum, 1, <www.lt.unina.it/Paterson-2008.pdf>.

Paterson, Linda M., 2011: «James the Conqueror, the Holy Land and the troubadours», Cultura Neolatina, 81.3–4, 211–286.

Paterson, Linda M., 2018: Singing the Crusades. French and Occitan Lyric Responses to the Crusading Movements, 1137–1336, Cambridge, D.S. Brewer.

Pelosini, Raffaella, 1996: «Canzon mia no, ma pianto». Il compianto funebre nella lirica romanza dei secoli xii–xiv, Tesi di Dottorato, Università di Roma La Sapienza, 2 voll.

Perugi, Maurizio, 1975: Il «Sermo» di Ramon Muntaner. La versificazione romanza dalle origini, Firenze, Olschki.

Petit Thalamus = Équipe projet Thalamus, Édition critique numérique du manuscrit AA9 des Archives municipales de Montpellier dit Le Petit Thalamus, Université Paul-Valéry-Montpellier-III, 2014-… , <http://thalamus.huma-num.fr/> [28/10/2020].

Petrocchi, Giorgio (ed.), 1966-67: La Commedia secondo l’antica vulgata, Milano, Mondadori, 3 voll.

Pujol, Josep Maria, 2008: «El programa narratiu del Llibre del rei En Jaume», El rei Jaume I. Fets, actes i paraules, ed. G. Colón Domènech, T. Martínez Romero, Castelló–Barcelona, Fundació Germà Colón Domènech–Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 257–286.

Pujol, Josep Maria, 2011: «Composició oral interactiva en el Llibre dels feits: el testimoni de la retòrica», Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, ed. M. T. Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, I, 741–759.

Radaelli, Anna, 1994: «Il Planh di Raimon Menudet», Istituto Lombardo. Rendiconti, Classe di Lettere e Scienze Morali e Storiche, Accademia di Scienze e Lettere, 128.2, 1–26.

Rialto = Repertorio informatizzato dell’antica letteratura occitanica, coord. Costanzo di Girolamo, Università di Napoli Federico II, <http://www.rialto.unina.it/ index.html> [29/09/2021].

Ricketts, Peter T. (ed.), 1989: Le Breviari d’amor de Matfre Ermengaud (Tome II, vv. 1–8880), London, Westfield College (Publications de l’Association Internationale d’Études Occitanes, 4).

Rico, Francisco, 1977: Predicacion y literatura en la España Medieval, Cádiz, Instituto de Estudios Gaditanos, Centro Asociado Regional de la UNED.

Rico, Francisco, 2013: «“Tant fort gramavi”», Romania, 131, 452–466.

Riquer, Martín de (ed.), 1975: Los trovadores. Historia literaria y textos, Barcelona, Ariel, 3 voll.

Rossi, Luciano, 1983: «Il cuore, mistico pasto d’amore: dal Lai Guirun al Decameron», Studi Provenzali e Francesi (Romanica Vulgaria, Quaderni, 6), 83, 28–128.

Sari, Simone, 2012: «740 anys de poesia lul·liana. Tradició textual i noves perspectives», Mot So Razo, 10, 105–120.

Sari, Simone, 2018: «I generi letterari citati da Llull: concrezioni trovadoriche», Studia Lulliana, 58, 4–51.

Scarpati, Oriana, 2008: Retorica del «trobar». Le comparazioni nella lirica occitana, Roma, Viella.

Scarpati, Oriana, 2010: «“Mort es lo reis, morta es midonz”. Une étude sur les planhs en langue d’oc des xiie et xiiie siècles», Revue des Langues Romanes, 114, 65–93.

Settis, Salvatore, 1983: [recensione di] «Giovanni Pozzi, La parola dipinta, Milano, Adelphi, 1981», Rivista di Letteratura Italiana, 1, 405–410.

Smith, Damian J., 2007: «James I and God: Legitimacy, protection and consolation in the Llibre dels Fets», Imago Temporis. Medium Aevum, 1, 105–119.

Soldevila, Ferran, 2007: Les quatre grans cròniques: I. Llibre dels feits del rei En Jaume, ed. Jordi Bruguera i M. Teresa Ferrer Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Soldevila, Ferran, 2008: Les quatre grans cròniques: II. Crònica de Bernat Desclot, ed. Jordi Bruguera i M. Teresa Ferrer Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Soldevila, Ferran, 2011: Les quatre grans cròniques: III. Crònica de Ramon Muntaner, ed. Jordi Bruguera i M. Teresa Ferrer Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Soler i Llopart, Albert (ed.), 1988: Ramon Llull, Llibre de l’orde de cavalleria, Barcelona, Barcino.

Stäblein, Patricia Harris, 1981-82: «New Views on an Old Problem: Dynamics of Death in the Planh», Romance Philology, 35, 223–234.

Strubel, Armand, 2002: «Grant senefiance a»: Allégorie et littérature au Moyen Âge, Paris, Honoré Champion.

Torró i Torrent, Jaume, 2019: «Il Commento dei Padri della Chiesa e dei dottori medievali al salmo 41 in Cerveri de Girona e Ausiàs March», Cultura Neolatina, 79.3–4, 323–348.

Urgell Hernàndez, Ricard et al. (ed.), 2010: Llibre dels reis. Llibre de franqueses i privilegis del regne de Mallorca. Còdex numero 1 de l’Arxiu del Regne de Mallorca: estudis i transcripcions, Palma, Universitat de les Illes Balears–J.J. de Olañeta.

Vagnoni, Mirko, 2013: «Royal Images and Sacred Elements in Norman-Swabian and Angevin-Aragonese Kingdom of Sicily», Einkòn/Imago, 2.2, 107–122.

Varvaro, Alberto, 1984: «Il testo storiografico come opera letteraria: Ramon Muntaner», Symposium in honorem prof. M. de Riquer, Barcelona, Universitat de Barcelona–Quaderns Crema, 403–415.

Villari, Aldina Giulia, 2018: «L’accomplissement de l’amour en songe: étude d’un motif lyrique (xiie–xiiie siècle)», Romania, 136, 350–371.

Wailly, Natalis de (ed.), 1874: Jean de Joinville, Histoire de Saint Louis, Credo et Lettre à Louis IX, Paris, Didot.

Wells, Courtney Joseph, 2018: «But Singing Makes It So: Occitan as Poetic Language in the French Crusade against the Medieval Crown of Aragon», Tenso, 33, 1, 29–65.

Wieruszowski, Helene, 1944: «The Rise of the Catalan Language in the 13th Century», Modern Language Notes, 59.1, 9–20.

Wieruszowski, Helene, 1971 (1938): «La corte di Pietro d’Aragona e i precedenti dell’impresa siciliana», Politics and Culture in Medieval Spain and Italy, Roma, Edizioni di Storia e Letteratura, 185–222 (già in Archivio Storico Italiano, 1938, 16–17, 141–162 e 200–217).

Enllaços refback

No hi ha cap enllaç refback.
Copyright (c) 2022 Mot so razo
Creative Commons LicenseAquest treball està protegit sota una Llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.