Trameses
Directrius per a l’autor/a
INSTRUCCIONS PER A LA PRESENTACIÓ D’ORIGINALS
1. QÜESTIONS GENERALS
Mot So Razo publica articles en totes les llengües romàniques i en anglès. Els originals es presentaran corregits i sense errors. La presència d’errors mecànics o gramaticals pot ser motiu que l’article es rebutgi en primera instància.
L’article no podrà superar els 60.000 espais, comptant text principal, notes, bibliografia i quadres.
L’autor haurà d’acompanyar l’article amb un resum (extensió màxima de 200 paraules) i cinc paraules clau en la llengua de l’article i en anglès. També cal fer-hi constar l’afiliació acadèmica actual, una adreça de correu electrònic professional i, si en té, la seva pàgina web personal o institucional.
Cal que l’autor estigui donat d’alta a ORCID i signi amb la versió normalitzada del seu nom que hi hagi registrat.
Tot el material s’haurà de lliurar per correu electrònic a l’adreça següent: motsorazo@gmail.com.
2. TÍTOL I SUBTÍTOLS
El títol de l’article s’escriurà en rodona i s’alinearà a l’esquerra. Si l’article no és en anglès, just a sota s’hi afegirà la traducció del títol a aquesta llengua. El nom de l’autor, alineat també al marge esquerre, es posarà a sota del títol, separat per un salt de carro. A continuació, s’indicarà l’afiliació institucional, l’adreça de correu electrònic i l’ID d’ORCID. Els agraïments, les fonts de finançament o altres qüestions preliminars, s’hauran de fer constar en una primera nota que es vincularà al títol. Després de totes aquestes informacions, aniran l’abstract i les paraules clau en les dues llengües.
Els títols de secció també aniran en rodona, sense sagnar i entre línies blanques. Es recomana numerar-los.
3. CRITERIS TIPOGRÀFICS
Cos del text (Times New Roman, cos 12, interlineat 1,5)
Notes al peu (Times New Roman, cos 10, interlineat simple)
No es faran servir sagnats ni al text principal ni a la bibliografia.
No s’usarà en cap cas la negreta. Les xifres romanes que representen segles s’escriuran en versaletes.
D’altra banda, les sigles dels manuscrits aniran en cursiva.
4. NOTES
Les notes es presentaran a peu de pàgina i acabaran amb un punt final. La crida de la nota va després del signe de puntuació (,1 ;2 .3). S’evitarà l’ús de les notes per a referències bibliogràfiques que puguin anar inserides al cos del text pel sistema Autor-Data (vegeu l’apartat 6).
5. CITACIONS
Les citacions textuals breus (menys de tres línies) van entre cometes baixes («» = Alt 174 / 175). Si la cita ha d’incloure altres cometes, se seguirà la jerarquia « “ ‘ ’ ”». Quan se citin en el cos del text, els versos aniran separats per una ratlla vertical | (= Alt + 124).
Quan les citacions siguin de més de tres ratlles, aniran en un paràgraf a part, sense cometes, en cos 11, tot el fragment sagnat a la dreta 0,5 cm. La referència bibliogràfica del fragment citat es posarà entre parèntesis (com s’explica a l’apartat següent) i en lletra rodona. Les tirades o estructures internes en prosa es marcaran amb el calderó (§) i la lírica, amb la indicació dels versos (abreviat v.):
Emperò, Sènyer, en molts de llocs en esta obra nos gabam d’ésser virtuós e d’ésser viciós, e açò fem per tal que l’obra ne sia mills afigurada; [...] car així com lo trobador se gaba de bé ésser enamorat per tal que sa cançó ne sia millor, enaixí nós havem dit que ha en nós virtuts per intenció d’embellir l’obra.
(cap. 366, § 26)
Cal acompanyar amb una traducció la citació de fonts originals sempre que pugui presentar dificultats de comprensió. La traducció seguirà immediatament la cita i la referència, en lletra rodona i entre parèntesis quadrats:
Lo sen venserem ab foudat,
nos, Lemosin, et envezat,
que volem qu’om do e ria.
(12, v. 43-45; Gouiran 1985: 222)
[Nosaltres, els llemosins, vencerem la sensatesa amb l’excés i amb l’alegria, perquè volem que tothom doni i rigui.]
Els títols i els íncipits dels poemes que se citen van entre cometes. S’aconsella identificar sempre les obres pels números de catàleg usuals en les diferents tradicions (PC, BdT, BEdT, RAO, RS, etc.) La forma correcta serà PC/BdT/BEdT... 12.6 [no BEdT 12,006] —és a dir, amb un punt de separació, sense espai i sense zeros:
«Valenz senher, rei dels Aragones» (BdT 317.1)
6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
La revista MSR segueix el sistema Autor-Data.
Per citar una obra completa posem, entre parèntesis, el cognom de l’autor i l’any de publicació. Si el nom de l’autor està integrat en el discurs, només l’any entre parèntesis:
amb pròleg del marsellès La Cepède (Cátedra 1986)
Com explica Ruth Harvey (2006), la liberalitat, i fins i tot el dispendi, eren practicats per les corts a imitació d’aquest món ideal
Quan citem només una part d’un estudi, posarem dos punts entre l’any i el número de pàgina. Si acabem d’anomenar l’autor en el text, només la data i les pàgines entre parèntesis:
la contenció, la senzillesa i l’ús d’un vocabulari limitat (Riquer 1984: 39)
Com molt bé va posar en relleu J. M. Pujol (2003: 228-230)
Si se cita més d’un autor, les referències se separen amb punt i coma: (Zinelli 2012; Nobel 2012)
Fins a tres autors d’una mateixa obra: (Badia & Torró 2011; Cabré, Martí & Navàs 2010)
Més de tres autors, se citarà el primer nom seguit d’et. al.: (Badia et al. 2013)
Si l’obra es troba en procés de publicació se substituirà l’any per l’expressió en rodona en premsa: (Renedo en premsa)
Si el mateix autor té més d’una publicació per any, s’afegirà una lletra en cursiva després de l’any: (Olivella 1998a i 1998b)
En el cas d’obres col·lectives o que no se citi el nom de l’autor o editor, posarem les paraules més representatives del títol en cursiva: (Dotzè del crestià 2005) o (Dotzè 2005)
Si hi ha dos autors amb el mateix cognom, s’indicarà la inicial del nom: (Cabré M. 2011; Cabré L. 2010)
7. LLISTA DE BIBLIOGRAFIA CITADA
L’article es clourà amb una llista completa de la bibliografia citada. La bibliografia es disposarà per ordre alfabètic, sense sagnats, separant cada entrada per una línia en blanc.
Se seguiran els criteris dels models següents:
Llibre
Cognom(s) de l’autor [en versaletes], Nom, any: Títol en cursiva, Lloc de publicació, Editorial.
Alvira Cabrer, Martín, 2008: Muret 1213. La batalla decisiva de la cruzada contra los cátaros, Barcelona, Ariel.
Careri, Maria; Ruby, Christine; Short, Ian, 2011: Livres et écritures en français et en occitan au XIIè siècle: catalogue illustré, Roma, Viella.
Cabré, Miriam, 2011: Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran, Barcelona-Palma, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears.
Article
Cognom(s) de l’autor [en versaletes], Nom, any: «títol article entre cometes baixes», Títol de la Revista, número [si hi ha més d’un número, separat per un punt: 1.2], pàgines sense abreujar [133-135].
Riera, Jaume, 2008: «Una cançó de despit contra el rei Martí», Mot So Razo, 7, 34-41.
Taylor, Barry, 1993: «Ramon Miquel y Planas and his Biblioteca Catalana: Medievalism Publishing and bibliophilia in early twentieth-century Barcelona», The British Library Journal, 19.1, 58-82.
Comunicacions en actes o llibres col·lectius
Cognom(s) de l’autor [en versaletes], Nom, any: «Títol article [entre cometes baixes]», Títol del llibre, Nom de l’editor, Lloc de publicació, Editorial, volum, pàgines.
Raguin, Marjolaine, 2010: «Hérésie et hérétiques dans la Chanson de Guilhem de Tudela», 1209-2009, Cathares: histoire à pacifier? Actes du colloque international Mazamet mai 2009, ed. A. Brenon, Portet-sur-Garonne, Loubatières, 65-80.
Ferrando, Antoni, 1992: «Noves dades sobre el Breviari d’Amor en llengua catalana», Misceŀlània Sanchis Guarner, ed. A. Ferrando, València–Barcelona, Universitat de València–Publicacions de l’Abadia de Montserrat, II, 47–71.
Si es tracta de l’edició d’una obra anònima o en la qual l’editor consta com a autor:
Manetti, Roberta (ed.), 2008: Flamenca: romanzo occitano del xiii secolo, Mòdena, Mucchi.
Si l’obra està en procés de publicació:
Rodríguez Risquete, Francisco (ed.), en premsa: Pere Torroella, Obra completa, Barcelona, Barcino, 2 vols.
Si a l’autor li interessa remarcar que cita a partir d’una reedició, d’una traducció o d’una compilació de treballs molt posteriors a l’original:
Riquer, Martín de (ed.), 2011 (1975): Los trovadores. Historia literaria y textos, Barcelona, Ariel.
Debenedetti, Santorre, 1995 (1911): Gli studi provenzali in italia nel Cinquecento e Tre secoli di studi provenzali, ed. Cesare Segre, Pàdua, Antenore. (Reedició de Gli studi provenzali in italia nel Cinquecento, Torí, Loescher, 1995; i «Tre secoli di studi provenzali», Provenza e Italia, ed. Vincenzo Crescini, Florència, Bemporad e Figlio, 1930, 141-181)
Si citem una ressenya:
Torró, Jaume, 2007: [ressenya de] «Jordi de Sant Jordi, Poesies, ed. Aniello Fratta, Barcelona, Barcino, 2005», Arxiu de Textos Catalans Antics, 26, 822-826.
Si citem una obra de referències en sigles o abreviadament al llarg de l’article, a la bibliografia l’entrada anirà encapçalada per les sigles o l’abreviatura i a continuació la resta de la referència, amb un signe = entre espais entremig:
PC = Pillet, Alfred; Cartsens, Henry, 1968: Bibliographie der troubadours, Nova York, Burt Franklin.
Dotzè = Eiximenis, Francesc, 2005: Dotzè llibre del Crestià: vol. I,1, ed. X. Renedo et al., Girona, Universitat de Girona.
Si citem portals o obres en format electrònic, indicarem l’adreça URL completa entre parèntesis angulars i la data de consulta entre claudàtors:
Damiano, Ornella, 2005: Vida d’Uc de Sant Circ, ms. B, Repertorio informatizzato dell’antica letteratura trobadorica e occitanica, coord. Costanzo di Girolamo, Università di Napoli Federico II, <www.rialto.unina.it> [01/12/2009].
Els llocs de publicació de les obres llistades se citaran sempre per la forma pròpia, quan n’hi hagi, de la llengua de l’article:
Leonardi, Lino (ed.), 1994: Guittone d’Arezzo, Canzoniere: i sonetti d’amore del Codice Laurenziano, Torí, Einaudi.
Fonts manuscrites i documentals
Les referències completes de manuscrits i documents es donaran en una nota a peu de pàgina o a continuació de la citació si se cita un document sencer. Si no s’ha elaborat un quadre d’abreviatures, la primera vegada que se cita el nom de l’arxiu o biblioteca es posarà amb el nom complet i s’indicaran entre parèntesis les sigles:
Barcelona, Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Cancelleria, reg. 72, f. 29v [1a cita]
ACA, C, reg. 72, f. 34v [cites successives]
En el cas que l’article esmenti un alt nombre de manuscrits per mitjà de sigles, és convenient elaborar un llistat final en què es doni la sigla i la referència completa equivalent:
c = Florència, Biblioteca Laurenziana, Plutei 90 inf. 26
G = Milà, Biblioteca Ambrosiana, R 71 sup
P = Florència, Biblioteca Laurenziana, Plutei 41. 42
Q = Florència, Biblioteca Riccardiana, 2909
8. IMATGES, QUADRES I FIGURES
Si l’article inclou imatges, l’autor serà el responsable d’assegurar-ne el permís de reproducció. Les imatges s’adjuntaran en arxius a part, en format JPG i en una resolució de 300 ppi o superior. Les imatges es llistaran, convenientment identificades i numerades, en un arxiu de text, on constarà el nom de la institució que les custodia o la font d’on s’ha extret i, si cal, el peu de foto corresponent.
Si l’article inclou quadres o figures, també es numeraran i s’hi faran constar els peus o les llegendes pertinents.
9. ABREVIATURES
Les abreviatures recomanades són:
f. foli folis [Exemple: f. 5r, f. 5v, f. 46r-v, f. 19v-21r]
p. plana planes [només quan sigui imprescindible per resoldre ambigüitats]
núm. número números
v. vers versos
vol. volum volums
Les abreviatures d’expressions llatines (o d’altres llengües) s’han d’escriure en cursiva:
cf. cfr.
ibid.
INSTRUCCIONS PER A LA PRESENTACIÓ DE RESSENYES
Les Instruccions per a la presentació d’originals de MSR també s’aplicaran a les ressenyes. En aquest cas, però, no es podran superar els 13.000 espais.
A banda, es remarquen les qüestions específiques següents:
1. Títol de la ressenya i signatura
El títol de la ressenya serà la referència bibliogràfica del llibre ressenyat d’acord amb els models següents:
Ramon Llull, Romanç d’Evast e Blaquerna, ed. Albert Soler i Joan Santanach; col. Maria Toldrà, Barcelona, Barcino (Biblioteca Barcino, 10), 2016, 626 p.
Lluís Cabré, Alejandro Coroleu, Montserrat Ferrer, Albert Lloret, Josep Pujol, The Classical Tradition in Medieval Catalan. 1300-1500, Translation, Imitation, and Literacy, Woodbridge, Tamesis (Monografías, 374), 2018, 289 p.
Clàssics i moderns en la cultura literària catalana del Renaixement, ed. Alejandro Coroleu, Lleida, Punctum, 2015, 163 p.
El nom del ressenyador anirà al final de la ressenya, separat per una línia, en versaleta, alineat a l’esquerra. Si escau, a continuació es pot afegir, separada també per una línia i en rodona, l’afiliació institucional:
Marta Marfany
Universitat Pompeu Fabra
2. Citacions i referències bibliogràfiques
Les citacions del llibre ressenyat aniran entre cometes baixes («»). S’indicarà el número de pàgina a continuació de la cita i entre parèntesis:
com diu l’autor, «en aquestes circumstàncies, la senyora bizantina de Montpeller no podia mirar el futur amb ulls optimistes» (169-170).
Els títols dels capítols se citaran també entre cometes baixes.
Les referències bibliogràfiques, que s’inclouran només quan sigui estrictament necessari, aniran en nota i seguiran els exemples de l’epígraf precedent.
Declaració de privacitat
Els informem que el responsable del tractament de les dades que es fan constar serà la Universitat de Girona, que les tractarà amb la finalitat de gestionar la vostra col·laboració amb la revista. Les dades es tractaran en base al vostre consentiment, d'acord amb l'article 6.1.a del Reglament General de Protecció de Dades. Es comunicaran als editors de la revista. Es poden exercir els drets d'accés, rectificació, supressió i oposició al tractament i la sol·licitud de la limitació del tractament dirigint-se a la Universitat de Girona.
Més informació sobre la política de protecció de dades en aquest enllaç.