La catedral de l’Empordà. Mestres d’obres i artífexs a Santa Maria de Castelló d’Empúries

Autors/ores

Descàrregues

Resum

RESUM: La persistent i tenaç determinació dels comtes d’Empúries de recuperar l’antiga diòcesi visigòtica va atraure a Castelló d’Empúries els arquitectes i artífexs en actiu més notables de la Catalunya de l’època. Els comtes, la universitat i les elits de Castelló no van estalviar esforços a l’hora de construir i ornamentar un gran edifici comparable a les catedrals romàniques que, com moltes altres esglésies importants del país, al voltant de l’any 1300 es trobaven en ple procés de renovació/actualització a causa de la influència del gòtic, el nou estil constructiu que havia aparegut a l’Illa de França cap a la meitat del s. XII. L’article repassa les activitats que van desenvolupar a Castelló els principals arquitectes i artífexs que van participar en el projecte de construcció de la catedral de Santa Maria.

 

ABSTRACT: The stubborn and persistent determination of the counts of Empúries to retrieve its diocese lost from visigothic times entailed the presence in Castelló of the most notable architects and craftsmen active in Catalonia at the time. The counts, the university and the elites in Castelló did not spare any efforts when they decided to build and adorn a large building comparable to the Catalan romanesque cathedrals which were in a refurbishing process towards the year 1300—like many other important churches in the country—using the new building technology called gothic that appeared towards the middle of the 12th century in the Île-de-France. The activity in the town of the main architects and craftsmen who took part in the cathedral project of Santa Maria is gathered in this text.

Paraules clau

KEYWORDS, Castelló d’Empúries, Gothic architecture, Master builders, Stone masons, Gothic sculpture.

Referències

Canet, Jordi; Orós, Miquel; Blanch, Assumpció, en premsa: «Els vitralls medievals de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. Proposta d’atribució al mestre vitraller Gauter de Borna», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 62.

Colomer Casamitjana, Joel; Fumanal Pagès, Miquel Àngel, 2015: «Economia, política i mecenatge al comtat d’Empúries en temps de l’infant Pere (1325–1342)», L’infant Pere d’Aragó i d’Anjou, «molt graciós e savi senyor», ed. Antoni Conejo, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Ajuntament de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant, 57–86.

Domenge Mesquida, Joan, 2020: «La creu de Sant Joan de les Abadesses. Consideracions sobre la seva ornamentació, iconografia i estil», El tresor ocult: la creu de Sant Joan de les Abadesses, ed. Marc Sureda, Judit Verdaguer, Vic, Museu Episcopal de Vic, 33–50.

Durliat, Marcel, 1974: «Le rôle des ordres Mendiants dans la création de l’architecture gothique méridionale», La naissance et l’essor du gothique meridional au xiiie siècle, Tolosa de Llenguadoc, Privat (Cahiers de Fanjeaux, 9), 71–85.

Español Beltran, Francesca, 1994: «L’escultor Joan de Tournai a Catalunya», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 33, 379–432.

Ferrer Godoy, Joan, 2018: «La creu processional del monestir de Sant Joan de les Abadesses », Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 59, 253–284.

Freixas Camps, Pere, 2002: «L’arquitectura dels ordes mendicants. Les fundacions dels segles xiii i xiv. Introducció». L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I: catedrals, monestirs i altres edificis religiosos (1), coord. Josep Bracons, Pere Freixas, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 162–169.

Freixas Camps, Pere, 2003: «Santa Maria de Castelló d’Empúries», L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II: catedrals, monestirs i altres edificis religiosos (2), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 51–53.

Freixas Camps, Pere, 2015: Girona: la porta dels Apòstols, Girona, Ajuntament de Girona.

Freixas Camps, Pere, 2018a: «Santa Maria dels Turers. Dubtes i certeses sobre el procés de construcció (1269–1330)», Arquitectura gòtica a les terres de Girona. La construcció de l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles, ed. Gerardo Boto, Pere Freixas, Jordi Galofré, Banyoles, Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (Quaderns, 38), 95–115.

Freixas, Pere, 2018b: «Un moravià a la Girona del segle xv. Rotllí Gautier, remogut del càrrec de mestre major de la catedral», Lambard: Estudis d’Art Medieval, xxvii, 217–239.

Fumanal, Miquel Àngel, 2013: «El transvasament de coneixement nord-sud: Vidriers del Rosselló, Llenguadoc i Provença al sud dels Pirineus durant la primera meitat del segle xiv», Études Roussillonnaises: Revue d’Histoire et d’Archéologie Méditerranéennes, xxvi, 163–168.

Fumanal, Miquel Àngel, en premsa: «“Façats tal com se pertany”. El sepulcre de Ponç V, dit Malgaulí, comte d’Empúries», Analecta Sacra Tarraconensia.

Fumanal pagès, Miquel Àngel; Gironella Granés, Josep Maria, 2018: «Els Pedrer de Torroella de Fluvià. Una nissaga de mestres picapedrers empordanesos», Arquitectura gòtica a les terres de Girona. La construcció de l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles, ed. Gerardo Boto, Pere Freixas, Jordi Galofré, Banyoles, Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (Quaderns, 38), 69–94.

Gironella Granés, Josep Maria, 2011: «Les residències castellonines dels comtes d’Empúries al segle xiv», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 42, 251–261.

Gironella Granés, Josep Maria, 2017a: Castelló d’Empúries. Tot el que cal saber sobre la vila comtal empordanesa, Castelló d’Empúries, Empordàbrava.

Gironella Granés, Josep Maria, 2017b: «Los hermanos Pere i Arnau Sacoma en Peralada y Castelló d’Empúries», Obra Congrua. Estudios sobre la construcción gòtica, elaborados a partir del Simposio Internacional celebrado en Girona en octubre de 2016, con motivo del 600 aniversario de la reunión de maestros convocada en 1416 para la consulta sobre la continuación de las obras de la catedral, ed. Enrique Rabasa, Ana López, Miguel Ángel Alonso, Madrid, Instituto Juan de Herrera, 131–135.

Gironella Granés, Josep Maria, 2017c: Santa Maria de Vilabertran. La preservació del conjunt monumental, Llançà, Fundació Albert Tomàs i Bassols.

Gironella Granés, Josep Maria, en premsa: El treball de la pedra a Figueres a finals de l’edat mitjana (segles xiv i xv), Figueres, Ajuntament de Figueres.

Paul, Viviane, 1974: «Le problème de la nef unique», La naissance et l’essor du gothique meridional au xiiie siècle, Tolosa de Llenguadoc, Privat (Cahiers de Fanjeaux, 9), 21–53.

Pujol Canelles, Miquel, 1989: «El retaule d’alabastre de Santa Maria de Castelló d’Empúries», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 22, 67–96.

Pujol Canelles, Miquel, 2002: «A propòsit d’un contracte inèdit de Jaume Cascalls: el retaule de Sant Bartomeu del convent de la Mercè de Castelló d’Empúries», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 35, 375–412.

Pujol Canelles, Miquel, 2004: Pintors i retaules dels segles xiv i xv a l’Empordà, Figueres, Institut d’Estudis Empordanesos, Patronat Francesc Eiximenis.

Pujol Canelles, Miquel, 2007a: La portalada dels Apòstols de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, Castelló d’Empúries, Ajuntament de Castelló d’Empúries.

Pujol Canelles, Miquel, 2007b: «El retaule major de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries», L’art gòtic a Catalunya. Escultura II: de la plenitud a les darreres influències foranes, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 286–290.

Recht, Roland, 2016: Revoir le Moyen Âge. La pensée gothique et son héritage, París, Picard.

Ruiz Quesada, Francesc, 2005: «Joan Antigó i Honorat Borrassà», L’art gòtic a Catalunya. Pintura II: el corrent internacional, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 274–282.

Sabaté, Flocel, 2017: «La ville de Gérone contre l’Éveché d’Empúries», L’Histoire à la source: acter, compter, enregistrer (Catalogne, Savoie, Italie, xiie xve siècle). Mélanges oferts à Christian Guilleré, ed. Guido Castelnuovo, Sandrine Victor, Chambéry, Université Savoie Mont Blanc, I, 399–412.

Sais i Bou, Iraida, 2017: Els artífexs de Santa Maria de Castelló d’Empúries: El llibre de procura 1411–1422/8, Universitat de Girona, Treball final de màster, dir. Joan Molina i Figueras, <http://hdl.handle.net/10256/14511>.

Tomasi, Michele, 2012: L’arte del Trecento in Europa, Torí, Einaudi.

Valero Molina, Joan, 2001: «L’etapa gironina de l’escultor Pere de Santjoan», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 42, 221–236.

Valero Molina, Joan, 2008: «La situació artística a Girona durant el primer quart del segle xv», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 49, 567–593.

Valero Molina, Joan, 2020a: «La portalada de Santa Maria de Castelló d’Empúries i els seus artífexs», Iannua Coeli. Portalades gòtiques a la Corona d’Aragó, ed. Francesca Español, Joan Valero, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans–Amics de l’Art Romànic, 407–424.

Valero Molina, Joan, 2020b: «El projecte de la portalada major de la catedral de Barcelona. El mestre Carlí i el seu entorn professional», Iannua Coeli. Portalades gòtiques a la Corona d’Aragó, ed. Francesca Español, Joan Valero, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans–Amics de l’Art Romànic, 217–258.

DOI

https://doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v20i0.22747

Publicades

2022-01-25

Número

Secció

Dossier temàtic: La construcció de la «catedral» de Castelló d'Empúries