Llengua
Català Español English

El primer proyecto gótico de Santa Maria de Castelló d’Empúries

orcid logo 16px Gerardo Boto

Resumen: Este estudio presenta un meticuloso análisis de la iglesia de Santa Maria de Castelló d’Empúries, sin duda uno de los edificios más originales y portentosos del primer gótico en Cataluña. Explicitando los objetivos, metodologías e hipótesis de trabajo, se disecciona su proceso constructivo, particularmente su primera fase, argumentando los fundamentos de una nueva interpretación, de modo que se superan hipótesis precedentes. Atendiendo a evidencias que han pasado desapercibidas, se propone una acotación cronológica para esta fase del edificio ca. 1261–1290. Del mismo modo, se identifican los referentes arquitectónicos de la fábrica de Castelló d’Empúries, que explicitan el currículum formativo del maestro responsable del primer proyecto constructivo, que hay que identificar con Reinald de Chartres. Los perfiles de esta personalidad artística son reconocibles a partir de la comprensión de los detalles más elocuentes y fundamentales de la fábrica. Se establece una perspectiva internacional, desde el gótico rayonnant de mediados del siglo XIII, para la iglesia de Santa Maria, deslindable del resto de la producción arquitectónica catalana del siglo XIII y primera mitad del XIV.

 

Abstract: This study offers a detailed analysis of the church of Santa Maria de Castelló d’Empúries, undoubtedly one of the most original and portentous early Gothic buildings in Catalonia. The main objective of this text is to dissect the construction process of Santa Maria, especially its  first phase, according to a methodology that focuses on the material analysis and documentary understanding of the church. Taking into account unnoticed particulars, it argues for a new interpretation that goes beyond previous hypotheses. Through material evidences, this study proposes a chronological estimation of the first project of the building to around 1261–1290, as well as its architectural references. These make explicit the architectural curriculum of the master responsible for the first construction project, who is to be identified as Reinald de Chartres. His artistic personality and technical skills are recognizable from the most eloquent and fundamental facts of the construction. The chronology and authorship of the building represent a significant change in perspective. From the Gothic style of the mid-13th century, an international perspective is established for the church of Santa Maria, which is distinguished from the rest of the architectural production in Catalonia during the 13th century and the first half of the 14th century.

KEYWORDS: Santa Maria de Castelló d’Empúries; Reinald de Chartres; Pere Pedrer; Rayonnant gothic project; Architectural analysis.

Referències

Badia i Homs, Joan, 1978: L’arquitectura medieval de l’Empordà. II–A Alt Empordà (Agullana–Peralada), Girona, Diputació de Girona.

Barrachina Navarro, Jaime, 1998-99: «Las portadas de la iglesia de Sant Pere de Rodes», Locus Amoenus, 4, 7–35.

Barraquer y Roviralta, Cayetano, 1906: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo xix, Barcelona, Imp. de Francisco J. Altés y Alabart, 2 vols.

Beseran i Ramon, Pere, 2003: «Santa Maria de Cervera», L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II: catedrals, monestirs i altres edificis religiosos (2), coord. Josep Bracons, Pere Freixas, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 39–50.

Bony, Jean, 1983: French Gothic Architecture of the 12th & 13th Centuries, Berkeley–Los Angeles–London, University of California Press.

Bracons, Josep, 2002a: «La seqüència de l’arquitectura gòtica catalana amb relació a l’europea», L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I: catedrals, monestirs i altres edificis religiosos (1), coord. Josep Bracons, Pere Freixas, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 18–29.

Bracons, Josep, 2002b: «Experimentació i innovació en l’arquitectura del segle xiii», L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I: catedrals, monestirs i altres edificis religiosos (1), coord. Josep Bracons, Pere Freixas, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 52–57.

Boto, Gerardo, 2015: «Metaphora, mirar la materia para ver lo etéreo. La puerta claustral de la catedral de Tarragona», Románico, 20, 24–33.

Boto, Gerardo; Serrano, Marta, 2018: «Acción constructiva y memoria monumental de los arzobispos de Tarragona en los escenarios de la catedral (siglo xiv)», Obispos y Catedrales. Arte en la Castilla bajomedieval, ed. María Victoria Herráez et al., Berna, Peter Lang, 563–605.

Carrero, Eduardo, 2017: «Santa María de Castelló d’Empúries: el doble proyecto gótico y la definición de su espacio», El Juicio Final. Sonido. Imagen. Liturgia. Escena, ed. Maricarmen Gómez Muntané, Madrid, Editorial Alpuerto, 337–349.

Carsalade, Monique, 1992: «L’église Sainte-Marie de Castello d’Empuries [sic] et son décor sculpté (Catalogne)», Archéologie du Midi médiéval, 10, 157–166.

Cobos Fajardo, Antoni; Tremoleda Trilla, Joaquim; Vega Ferrer, Salvador, 2010: L’epigrafia medieval dels comtats gironins. II. El comtat d’Empúries, Figueres, Brau.

Conejo da Pena, Antoni (ed.), 2016: L’infant Pere d’Aragó i d’Anjou: «molt graciós e savi senyor», Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant-Valls, Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant–Cossetània.

Constans, Lluís G., 1987: Diplomatari de Banyoles, Banyoles, Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, vol. 2.

Cosmen, María Concepción, 2016: «Paisajes artísticos velados. La cabecera románica de la catedral de Sigüenza y la posible difusión del modelo», De arte: revista de historia del arte, 15, 7–32.

Du Cange, Charles du Fresne, 1842: Glosssarium mediae et infimae latinitatis, París, Didot, vol. 2.

Du Cange, Charles du Fresne et al., 1886: Glossarium mediae et infimae latinitatis, Niort, L. Favre, vol. 7. Edició en línia: <http://ducange.enc.sorbonne.fr/> [07/07/2021].

Durand, Paul, 1864: Chapelle de la Sainte-Vierge en l’église de Saint-Père à Chartres: explication de la nouvelle décoration, Chartres, Impr. de Garnier.

Frauer, Martina, 1999: «Die Dominikanerkirche Santa Catalina in Barcelona - Aspekte zur Entstehungsgeschichte», Gotische Architektur in Spanien. Akten des Kolloquiums der Carl Justi-Vereinigung und des Kunstgeschichtlichen Seminars der Universität Göttingen, ed. Christian Freigang, Madrid-Frankfurt, Vervuert-Iberoamericana (Ars Iberica, 4), 120–142.

Freigang, Christian, 1992: Imitare ecclesias nobiles. Die Kathedralen vom Narbonne, Toulouse und Rodez die nordfranzösische Rayonnantgotik mit Languedoc, Worms, Wernersche Verlagsgesellschaft.

Freigang, Christian, 1995a: «Les rois, les évêques et les cathédrales de Narbonne, de Toulouse et de Rodez», La Cathédrale: xiie-xive siècle, Tolosa, Privat (Cahiers de Fanjeaux, 30), 145–183.

Freigang, Christian, 1995b: «La organización del taller en el sur de Francia en los siglos xiii y xiv: el ejemplo de Narbona en Talleres de Arquitectura en la Edad Media», Talleres de Arquitectura en la Edad Media, dir. Roberto Cassanelli, Barcelona, Moleiro, 169–194.

Freigang, Christian, 2002a: «L’arquitectura mendicant al Llenguadoc i la seva relació amb Catalunya», L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I: catedrals, monestirs i altres edificis religiosos (1), coord. Josep Bracons, Pere Freixas, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 170–172.

Freigang, Christian, 2002b: «La catedral de Narbona com a referent directe de les Barcelona i Girona», L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I: catedrals, monestirs i altres edificis religiosos (1), coord. Josep Bracons, Pere Freixas, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 270–273.

Freixas i Camps, Pere, 2002: «El convent de Sant Domènec de Girona», L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I: catedrals, monestirs i altres edificis religiosos (1), coord. Josep Bracons, Pere Freixas, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 219–223.

Freixas i Camps, Pere, 2003: «Santa Maria de Castelló d’Empúries», L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II: catedrals, monestirs i altres edificis religiosos (2), coord. Josep Bracons, Pere Freixas, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 51–59.

Freixas i Camps, Pere, 2018: «Santa Maria dels Turers. Dubtes i certeses sobre el procés de construcció (1269–1330)», Arquitectura Gòtica a les terres de Girona. La construcció de l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles, ed. G. Boto, P. Freixas, J. Galofré, Banyoles, Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 95–116.

Fuguet i Sans, Joan, 1986-87: «Apreciacions sobre l’ús de les cobertes amb arcs diafragma a l’arquitectura medieval catalana», Acta Historica et Archaeologica Medievalia, 7–8, 437–451.

Fuguet i Sans, Joan, 1998: «Contribució a l’estudi dels orígens del gòtic meridional: influència de l’arquitectura popular en les construccions templeres i cistercenques catalanes», Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya–Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i, 225–236.

Fumanal, Miquel Àngel; Gironella, Josep Maria, 2018: «Els Pedrer de Torroella de Fluvià. Una nissaga de Mestres picapedrers empordanesos», Arquitectura Gòtica a les terres de Girona. La construcción de l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles, ed. G. Boto, P. Freixas, J. Galofré, Banyoles, Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 69–94.

Genís i Mas, Daniel, 2002: «Les profecies de l’infant Pere d’Aragó (1305-1381): el comtat d’Empúries en l’inici del joaquimisme a Catalunya», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 35, 119–140.

Gironella, Josep Maria, 2017: Castelló d’Empúries. Tot el que cal saber sobre la vila comtal empordanesa, Girona, Empordàbrava.

González Moreno-Navarro, José Luis, 2007: «El caso de los de arbotantes de la cabecera de la iglesia gótica de Castelló d’Empuries (la llamada “catedral del Ampurdán”)», Actas del Quinto Congreso Nacional de Historia de la construcción, ed. Miguel Arenillas et al., Madrid, Instituto Juan de Herrera-SEdHC-CICCP-CEHOPU, 479–488.

Granero Villa, Xènia, 2018: «El proceso constructivo del monasterio de santa Maria de Vallbona de les Monges: consideraciossnes cronológicas y nuevas propuestas interpretativas», Codex Aquilarensis, 34, 291–316.

Héliot, Pierre; Jouven, Georges, 1970-71: «L’église de Saint-Pierre de Chartres et l’architecture du Moyen Âge», Bulletin archéologique du Comité des travaux historiques et scientifiques, n. s. vi, 117–177.

Kimpel, Dieter; Suckale, Robert, 1990: L’Architecture gothique en France, 1130–1270, trad. Françoise Neu, París, Flammarion.

Lavedan, Pierre, 1935: L’Architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares, París, Henri Laurens.

Marqués Casanovas, Jaume, 1977: Santa María de Castelló d’Empúries, 3a edició, Castelló d’Empúries.

Molina Figueras, Joan, 2011: «La memòria de les pedres. Fundació i esplendor d’un convent dominicà a la Girona baixmedival», Universitat de Girona: Història, Arquitectura i Patrimoni, Girona, Universitat de Girona, 165–188.

Ortoll i Martín, Ernest, 1996: «Algunas consideraciones sobre la iglesia de Santa Caterina de Barcelona», Locus Amoenus, 2, 47–63.

Pujol i Canelles, Miquel, 1989: «El retaule d’alabastre de Santa Maria de Castelló d’Empúries», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 22, 67–96.

Ribas i Torres, Pasqual, 2001a: Òbits fossars i enterraments en el paviment de l’església parroquial de Santa Maria de Castelló d’Empúries, Castelló d’Empúries.

Ribas i Torres, Pasqual, 2001b: Atles de Castelló d’Empúries, Castelló d’Empúries, Ajuntament de Castelló d’Empúries.

Sais i Bou, Iraida, 2017: Els artífexs de Santa Maria de Castelló d’Empúries: el llibre de procura 1411–1422/8, Universitat de Girona, Treball final de màster, dir. Joan Molina i Figueras, <http://hdl.handle.net/10256/14511>.

Thiébaut, Jacques, 1972: «Saint-Père de Chartres [compte-rendu]», Bulletin Monumental, 130–131, 60–62.

Torrent i Orri, Rafael, 1976: «El darrer comte d’Empúries sobirà, la reina empordanesa i la llotja de Castelló», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 11, 217–251.

Torres Balbás, Leopoldo, 1952: Arquitectura gótica, Madrid, Plus-Ultra (Ars Hispaniae, 7).

Tremoleda i Trilla, Joaquim, 2013: La basílica de la llum de Castelló d’Empúries, Girona, Diputació de Girona.

Enllaços refback

No hi ha cap enllaç refback.
Copyright (c) 2022 Mot so razo
Creative Commons LicenseAquest treball està protegit sota una Llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.