«Segons lo Dant història recompta» (March XLV, 90). Sobre la presència de Dante a la literatura catalana antiga
Descàrregues
Resum
RESUM: Dante i Llull, que van ser contemporanis durant cinquanta anys, si alguna cosa tenen en comú, és la condició d’inteŀlectuals laics, conscients de les respectives missions. Els versos 460-462 del Llibre de Fortuna i Prudència de Bernat Metge (1381) són el primer símptoma de la recepció creativa de Dante. L’estada d’Andreu Febrer a l’efímera cort siciliana de Martí el Jove i la circulació de la Silloge boccaccesca apunten a les vies d’entrada de la influència dantesca en la lírica del xv. Les tesis doctorals de Francesc Gómez i de Raquel Parera confirmen el pes de l’aparat exegètic en la recepció de la Commedia, com es posa de manifest tant a la traducció íntegra en vers que en va fer Andreu Febrer com al Tractat de les penes particulars d’infern de fra Joan Pasqual, i la teoria de la ficció de l’Anònim del Curial e Güelfa té aquesta mateixa font. L’ús literari de Dante en Ausiàs March que va plantejar un treball pioner de Costanzo Di Girolamo continua demanant nova atenció. Les pistes que podrien connectar Dante amb Muntaner i amb altres escriptors com Turmeda són tan estimulants com especulatives.
ABSTRACT: The strongest parallel between Dante and Llull is having been two medieval vernacular writers well aware of their respective missions. Lines 460-462 of Llibre de Fortuna i Prudència by Bernat Metge (1381) are the first symptom of Dante’s creative reception. Andreu Febrer’s connection to the ephemeral Sicilian court of Martí el Jove and the circulation of the Silloge boccaccesca indicate the incoming of Dante’s influence in the poetry of the fifteenth century. The PhD thesis by Francesc Gómez and Raquel Parera corroborate that the exegetic apparatus had an outstanding role in the reception of the Commedia, which can be verified both in its unabridged versified translation by Andreu Febrer and in the Tractat de les penes particulars d’infern by fra Joan Pasqual; the theory of fiction advocated by the anonymous Curial e Güelfa author derives from this same source. A pioneering paper by Costanzo Di Girolamo revealed the literary presence of Dante in Ausiàs March’s poetry, which is a subject requiring new attention. Some clues connecting Dante to Muntaner and to other writers like Turmeda, even if stimulating, are lacking evidence.
Paraules clau
KEYWORDS, Dante Alighieri, Reception, Creative translation, Exegetic apparatus, Ausiàs MarchReferències
Aguilar, Josep Antoni; Martí, Sadurní; Renedo, Xavier (ed.), 2019: Dits, fets i veres veritats. Estudis sobre Ramon Muntaner i el seu temps, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Alberni, Anna, 2021: «“Pus qu’estorts suy del lach de la mar fonda” i la memòria literària d’Andreu Febrer», «Qui fruit ne sap collir». Homenatge a Lola Badia, ed. A. Alberni, L. Cifuentes, J. Santanach, A. Soler, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona-Editorial Barcino, I, 21-34.
Alberni, Anna; Badia, Lola; Pinto, Raffaele (ed.), 2020: El pensament d’Ausiàs March, Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres.
Alighieri, Dante, 1974-1988: Divina Comèdia, trad. Andreu Febrer, ed. A. Gallina, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, 106, 107, 112, 116, 120, 124).
Alighieri, Dante, 1994 (1966-1967): La Commedia secondo l’antica vulgata, ed. G. Petrocchi, 4 vol., 2a ed. rev., Florència, Le Lettere (Le Opere di Dante Alighieri. Edizione Nazionale a cura della Società Dantesca Italiana, VII).
Alighieri, Dante, 2011: Opere, dir. Marco Santagata, I Rime, Vita nova, De vulgari eloquentia, ed. C. Giunta, G. Gorni i M. Tavoni, Milà, Mondadori.
Alighieri, Dante, 2014: Opere, dir. Marco Santagata, II Convivio, Monarchia, Epistole, Egloghe, ed. G. Fioravanti et al., Milà, Mondadori.
Aramon, Ramon (ed.), 2018: Curial e Güelfa, revisió d’A. Soberanas, J. Santanach, J. Torró i L. Badia, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, Autors Medievals, 38).
Badia, Lola, 1988: De Bernat Metge a Joan Roís de Corella, Barcelona, Quaderns Crema.
Badia, Lola, 1993: Tradició o modernitat als segles xiv i xv. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, València-Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Badia, Lola, 2012: «Lo somni di Bernat Metge e “coloro che l’anima morta col corpo fanno” (Inferno, X.15)», Fourteenth Century Classicism: Petrarch and Metge, ed. L. Cabré, A. Coroleu, J. Kraye, Londres-Torí, The Warburg Institute-Nino Aragno Editore, 69-84.
Badia, Lola (dir.), 2013-2015: Literatura medieval, 3 vol., Història de la literatura catalana, dir. À. Broch, Barcelona, Enciclopèdia Catalana-Fundació Carulla-Ajuntament de Barcelona.
Badia, Lola, 2016: «I versi strani del Sermó di Muntaner», Quaderns d’Italià, 21, 113-130.
Badia, Lola, 2020: «Ausiàs March i les “tenebres” de l’amor», Alberni, Badia & Pinto (ed.), 2020, 179-199.
Badia, Lola; Cifuentes, Lluís; Martí, Sadurní; Pujol, Josep (ed.), 2016: Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d’Aragó (1250-1500), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Badia, Lola; Santanach, Joan; Soler, Albert, 2011-2012: «Llengua i literatura segons Ramon Llull», Mot So Razo, 10-11, 85-94.
Badia, Lola; Santanach, Joan; Soler, Albert, 2016: Ramon Llull as a Vernacular Writer. Communicating a new kind of knowledge, Londres, Tamesis.
Badia, Lola; Santanach, Joan; Soler, Albert; Mensa, Jaume (2013), «L’accés dels laics al saber: Ramon Llull i Arnau de Vilanova», Badia (dir.), 2013-2015, I, 373-509.
Badia Lola; Torró Jaume (ed.), 2011: Curial e Güelfa, edició crítica i anotada, Barcelona, Quaderns Crema.
Badia, Lola; Torró, Jaume, 2016: «El Curial e Güelfa i el “comun llenguatge català”», Cultura Neolatina, 73.1, 5-47.
Barnett, David; Cabré, Lluís, 2013: «Creative Translation in Medieval Catalan: Bernat Metge», Translation Review. Special Issue: Catalan Writing and Translation, Londres, Routledge, 87, 6-17.
Benvenuti, Anna, 2008: «“Hay serva Ytàlia, de dol castell”: traduzione e interpretazione dei canti “politici” della Divina Commedia nella versione di Andreu Febrer», La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna: transiti, passaggi, traduzioni. Atti del IX Congresso Internazionale dell’Associazione Italiana di Studi Catalani (Venezia, 14-16 febbraio 2008),
Associazione Italiana di Studi Catalani, <www.filmod.unina.it/ aisc/ attive/ Benvenuti.pdf> [12/2/2022].
Bohigas, Pere, (ed.), 2005: Ausiàs March, Poesies, revisió d’A. Soberanas i N. Espinàs, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, B 19).
Brioschi, Franco; Di Girolamo, Costanzo, 1993: Manuale di Letteratura Italiana. Storia per Generi e Problemi. 1 Dalle Origini alla fine del Quarttrocento, Torí, Bollati Boringhieri.
Brummer, Rudolf, 1983: «Ramon Llull i Dante Alighieri,paraŀlels literaris», Actes del Sisè Coŀloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Roma 1982), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 241-255.
Cabré, Lluís, 2005-2006: «Orfeu a Lo somni: el gust per la poesia», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 50, 249-270.
Cabré, Lluís, 2006: «Bernat Metge, Reader and Translator of Jean de Meun and Alain de Lille», Latin and Vernacular in Renaissance Iberia, II: Translations and Adaptations, ed. B. Taylor, A. Coroleu, Manchester, Manchester Spanish & Portuguese Studies, 1-12.
Cabré, Lluís, 2007: «Andreu Febrer, fabbro i lector», From the ‘Cancionero de Baena’ to the ‘Cancionero general’: Studies in Honour of Jane Whetnall, ed. A. Deyermond, B. Taylor, Londres, Queen Mary University of London, 103-114.
Cabré, Lluís, 2012: «Petrarch’s Griseldis from Philippe de Mézières to Bernat Metge», Fourteenth-century Classicism: Petrarch and Bernat Metge, ed. L. Cabré, A. Coroleu, J. Kraye, Londres-Torí, The Warburg Institute-Nino Aragno editore, 29-42.
Cabré, Lluís, 2014a: «L’ànima literària de Bernat Metge i el Secretum de Petrarca», Cartografies de l’ànima: identitat, memòria i escriptura, ed. I. Grifoll, J. Acebrón, F. Sabaté, Lleida, Pagès, 85-94.
Cabré, Lluís, 2014b: «Ausiàs March: vida, obra, transmissió i cultura», Badia (dir.), 2013-2015, II, 353-371.
Cabré, Lluís; Lloret, Albert, 2015: «Source Traditions and Target Poetics: Translation and Lexical Issues Regarding the Works of Bernat Metge and Ausiàs March», Anuario de Estudios Medievales, 45, 393-417.
Cabré, Lluís; Ortín, Marcel, 2014: «Lectura de la poesia d’Ausiàs March», Badia (dir.), 2013-2015, II, 371-397.
Cabré, Lluís; Torró, Jaume, 2015: «La poesia d’Andreu Febrer: el trobar ric i el Dante líric», Medioevo Romanzo, 39.1, 152-165.
Cátedra, Pedro M. (ed.), 2000: Enrique de Villena, Obras completas, III: Traducción y glosas de la ‘Eneida’, libros IV-XII. Traducción de la ‘Divina Commedia’, Madrid, Biblioteca Castro.
Cirillo, Teresa, 1992: «Ramon Llull “Duca e maestro” nel poema di Bartolomeo Gentile Fallamonica», Atti del Convegno Internazionale «Ramon Llull, il lullismo internazionale, l’Italia». Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, ed. G. Grilli, Nàpols, Istituto Universitario Orientale, 339-364.
Dante i Llull / Dante e Llull (2013), dossier, Quaderns d’Italià, 18, 5-178.
Di Girolamo, Costanzo, 1977: «Ausiàs March and the Troubadour Poetic Code», Catalan Studies / Estudis sobre el català. Volume in Memory of Josephine de Boer, Barcelona, Hispam, 223-237.
Di Girolamo, Costanzo (ed.), 2004: Ausiàs March, Páginas del Cancionero, trad. J. M. Micó, València, Pre-textos.
Febrer, Andreu, 1951: Poesies, ed. M. de Riquer, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, 68).
Gómez, Francesc J., 2014: El «Tractat de les penes particulars d’infern» de Joan Pasqual: estudi i edició crítica, Tesi Doctoral, dir. Josep Pujol, Universitat de Girona, < http://hdl.handle.net/10803/135057>.
Gómez, Francesc J., 2016a: «“Lo Dant o la glosa”: aparats exegètics de la Commedia en la Catalunya de mitjan segle xv», Badia, Cifuentes, Martí & Pujol, 2016, 161-194.
Gómez, Francesc J., 2016b: «Dante en la cultura catalana a l’entorn del Casal de Barcelona (1381-1410/12)», Magnificat, 3, 162-198.
Hernando, Josep, 1994: «Lectores y libros en los protocolos barceloneses en el siglo xv: la formación básica possible de un lector barcelonés», Napoli nobilissima, 33.3-6 (maig-desembre), 147-176.
Iglesias, J. Antoni, 2000: «Els clàssics a la biblioteca de Bernat d’Espluges (†1433), notari i escrivà del Consell de la Ciutat. I», Faventia, 22.2, 85-119.
Imbach, Ruedi, 2018: «Relations parisiennes : Lulle, Eckhart et Dante à Paris. À propos du rapport entre la philosophie et le lieu de sa genèse», Enrahonar, 61, 107-119.
Lacaita, Jacobo P. (ed.), 1887: Benvenuto da Imola, Comentum super Dantis Aldigherii Comoediam, 5 vol., Florència, G. Barbèra, <http://dante.dartmouth.edu/> [12/02/2022].
Llull DB = Base de dades Ramon Llull, dir. Anthony Bonner, coord. Lola Badia, Albert Soler, Universitat de Barcelona, <http://www.ub.edu/llulldb/index.asp> [12/02/2022].
Metge, Bernat, 1999: Lo somni, ed. L. Badia, Barcelona, Quaderns Crema.
Metge, Bernat, 2010: Llibre de Fortuna i Prudència, ed. L. Cabré, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, B 28).
Muntaner, Ramon, 2011: Crònica, ed. F. Soldevila, J. Bruguera, M. T. Ferrer Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica. Les Quatre Grans Cròniques, III).
Paravicini Bagliani, Agostino, 2003: Bonifacio VIII, Torí, Einaudi.
Parera, Raquel, 2018: La versió d’Andreu Febrer de la ‘Commedia’ de Dante. Biografia del traductor, estudi del manuscrit, anàlisi de la traducció i edició dels cants I-XX de l’‘Inferno’, Tesi Doctoral, dir. L. Cabré, Universitat Autònoma de Barcelona, < http://hdl.handle.net/10803/664223>.
Parera, Raquel, 2020: «Les estratègies de traducció d’Andreu Febrer en la seva versió de la Commedia de Dante», Magnificat, 7, 141-164.
Parera, Raquel, 2021: «El recurs a l’exegesi dantesca en la traducció de la Commedia d’Andreu Febrer», «Qui fruit ne sap collir». Homenatge a Lola Badia, ed. A. Alberni, L. Cifuentes, J. Santanach, A. Soler, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona-Editorial Barcino, II, 63-71.
Pereira, Michela, 2012: «Comunicare la verità: Ramon Llull e la filosofia in volgare», El saber i les llengües vernacles a l’època de Llull i Eiximenis. Estudis ICREA sobre vernacularització, ed. A. Alberni, L. Badia, L. Cifuentes, A. Fidora, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 21-44.
Pinto, Raffaele, 2020: «March: il dialogo con Dante », Alberni, Badia & Pinto (ed.), 2020, 77-107.
Pistolesi, Elena, 2011-2012: «Llengua i literatura segons Dante», Mot So Razo, 10-11, 95-104.
Pujol, Josep, 2013: «Noves fonts ovidianes, pràctiques escolars i Boccaccio al Leànder i Hero de Joan Roís de Corella», Cultura Neolatina, 73, 153-183.
Raffa, Guy, 2020: Dante’s Bones: How a Poet Invented Italy, Cambridge, Harvard University Press.
Renedo, Xavier, 1994: «L’heretge epicuri a Lo somni de Bernat Metge», Inteŀlectuals i escriptors a la Baixa Edat Mitjana, ed. L. Badia, A. Soler, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 109-127.
Riquer, Martí de, 1964: Història de la literatura catalana. Part antiga, 3 vol., Barcelona, Ariel.
Riquer, Martí de, 1978: «Il Boccaccio nella letteratura catalana medievale», Il Boccaccio nelle culture e letterature nazionali, Florència, Leo S. Olschki, 107-126.
Romano, Marta M. M., 2008: «I Canti di Bartolomeo Gentile Fallamonica (1450-1510/20). Poesia, scienza e studio di Lullo», PAN. Studi del Dipartimento di Civiltà Euro-Mediterranee e di Studi Classici, Cristiani, Bizantini, Medievali, Umanistici, Palerm, Università degli Studi di Palermo, 24, 273-299.
Sari, Simone, en preparació: «“Sotsmet a corregiment est dictat al papa valent e a tots los seus companyós”: l’opera lulliana diretta ai papi romani», «Fenit és aquest tractat en la ciutat de Nàpols en l’anyn de la encarnatió de mil e .cc.xc.iiij. en la vespra de pascha». Ramon Llull i Itàlia: viatges, relacions, luŀlisme. Congrés Internacional, Palma, 6-8 d’abril2022.
Torró, Jaume, 1999: «Ausiàs March no va viure en temps d’Ovidi», Estudis de Filologia Catalana. Dotze anys de l’Institut de Llengua i Literatura Catalanes, Secció Francesc Eiximenis, ed. A. Rafanell, P. Valsalobre, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 175-199.
Torró, Jaume, 2016: «Il romanzo cavalleresco tra letteratura antica e i romanzi cavallereschi e d’avventura francesi e borgognoni», L’Immagine di Alfonso il Magnanimo tra letteratura e storia, tra Corona d’Aragona e Italia / La imatge d’Alfons el Magnànim en la literatura i la historiografia entre la Corona d’Aragó i Itàlia, ed. F. Delle Donne, J. Torró, Florència,SISMEL-Edizioni del Galluzzo, 221-239.
Torró, Jaume, 2019: «Il Curial e Güelfa, un romanzo cavalleresco catalano in un contesto italiano», Rivista di Cultura Classica e Medioevale, 2, 499-517.
Trias Mercant, Sebastià, 2009: Diccionari d’escriptors luŀlistes, Palma-Barcelona, Universitat de les Illes Balears-Universitat de Barcelona, <https://diccionari-trias.narpan.net> [12/2/2022].
Wells, Courtney, 2018: «But singing makes it so: Occitan as poetic langauge in the French crusade against the medieval Crown of Aragon», Tenso, 33.1-2, 30-65.