«Famusi et caritativi hospitali»: Barcelona i la referencialitat del gran hospital urbà
Descàrregues
Resum
RESUM: Durant la baixa edat mitjana, alguns centres hospitalaris van adquirir una certa fama o reputació de grandesa, bones pràctiques i exemplaritat. En aquest article, proposem que, davant de la diversitat d’orígens institucionals i models administratius, la fama és un dels elements aglutinadors més importants del fenomen del gran hospital baixmedieval. En aquest sentit, utilitzem la noció de referencialitat per avaluar el grau d’influència i la capacitat d’esdevenir model d’aquestes institucions. Aquestes dinàmiques es presenten tant en un marc regional ampli, la Corona d’Aragó o el món mediterrani, com en un espai local més específic a través de la interacció entre l’Hospital de la Santa Creu i l’Hospital d’en Pere Desvilar de Barcelona.
ABSTRACT: During the Late Middle Ages, some hospitals acquired a certain reputation of greatness and exemplarity. In this article, I propose that, given the diversity of institutional origins and administrative models, this reputation is one of the most important unifying elements of the great late medieval hospital. In this sense, I use the notion of referentiality to define how these hospitals influenced other institutions. These dynamics are presented both in a broad regional framework, such as central and northern Italy, the Crown of Aragon or the Mediterranean world, and in a more specific local space, through the interaction between the Hospital de la Santa Creu and the Hospital d’en Pere Desvilar in Barcelona.
Paraules clau
Referentiality; Hospitals; Welfare; Mediterranean area; Barcelona.Referències
Abreu, Laurinda, 2009: A Misericórdia de Lisboa, o Hospital Real e os insanos: notas para uma introdução, Lisboa, Editorial Hospitalidade.
Albini, Giuliana, 2002: Carità e governo delle povertà (secoli xii-xv), Milà, UNICOPLI, 231-252.
Albini, Giuliana, 2016: Poveri e povertà nel Medioevo, Roma, Carocci.
Barceló, Josep, 2017: Poder local, govern i assistència pública: l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, Tarragona, Arola Editors.
Batlle, Carme, 1973: La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv, Barcelona, IMFCSIC.
Bianchi, Francesco; Słoń, Marek, 2006: «Le riforme ospedaliere del Quattrocento in Italia e nell’Europa Centrale », Ricerche di Storia Sociale e Religiosa, 69, 7-45.
Bresc, Henri, 1986: Un monde méditerranéen. Economie et société en Sicile 1300-1450, Roma, École française de Rome.
Brodman, James, 2009: Charity and Religion in Medieval Europe, Washington D. C., The Catholic University of America Press.
Brown, Peter, 2002: Poverty and Leadership in the Later Roman Empire, Hanover-Londres, University Press of New England.
Buttigieg, Emanuel, 2014: «The sovereign military hospitaller order of St. John of Jerusalem of Rhodes and of Malta: A general history of the order of Malta», The Orders of St. John and their ties with Polish territories, ed. P. Deles i P. Mrozowski, Varsòvia, Royal Castle in Warsaw, 15-44.
Castejón, Nativitat, 2007: Aproximació a l’estudi de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Repertori documental del s. xv, Lleida, Pagès Editors.
Colesanti, Gemma Teresa; Marino, Salvatore, 2016: «L’economia dell’assistenza a Napoli nel tardo medioevo», Reti Medievali, 17.1, 309-344.
Conejo, Antoni, 2002: Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement, Barcelona, Universitat de Barcelona (Tesi doctoral).
Conejo, Antoni, 2014: «“Lum, noblesa, ornament, laor, glòria e amplitud”: los hospitales y la renovada imagen de la ciudad bajomedieval», Ciudad y hospital en el Occidente europeo. 1300- 1700, ed. T. Huguet-Termes, P. Verdés-Pijuan, J. Arrizabalaga i M. Sánchez-Martínez,
Lleida, Milenio, 415-445.
Conejo, Antoni, 2017: «“En la present ciutat hun devot e solempne spital”. Un estudi a quatre bandes sobre l’esplendor artística i arquitectònica dels hospitals baixmedievals», L’assistència a l’edat mitjana, coord. F. Sabaté, Lleida, Pagès, 99-139.
Conejo, Antoni, 2018: «“El orgullo y la vanidad han construido más hospitales que todas las virtudes juntas”. Patronazgo artístico y patrimonio hospitalario en la Corona de Aragón (siglos xiv-xv)», Revista de la CECEL, 18, 69-112.
Conejo, Antoni; Vela, Carles, 2021: «Un informe barcelonés del “venerabile hospitale Sancte Marie della Scala de Sene”: ca. 1401», Il tarlo dello storico. Studi di allievi e amici per Gabriella Piccinni, ed. R. Mucciarelli i M. Pellegrini, Roma, Effigi Edizioni, 567-592.
Ferrer i Mallol, Maria Teresa, 2007: «Altres famílies i membres. L’oligarquia barcelonina», El Llibre del Consell de la ciutat de Barcelona: les eleccions municipals, ed. C. Batlle, M. T. Ferrer i Mallol, M. C. Mané, J. Mutgé, S. Riera i M. Rovira, Barcelona, IMF-CSIC, 270-346.
Gabbrielli, Fabio; Piccinni, Gabriella, 2014: Il pellegrinaio dell’ospedale di Santa Maria della Scala, Roma, Effigi Edizioni.
Gallent, Mercedes, 2014: «Los hospitales de la Santa Creu de Barcelona y Nuestra Señora de Gracia de Zaragoza, dos modelos asistenciales para el Hospital General de Valencia», Aragón en la Edad Media, 25, 41-60.
Gavitt, Philip, 1990: Charity and Children in Renaissance Florence. The Ospedale degli Innocenti, 1410-1536, Ann Arbor, University of Michigan.
Gazzini, Marina; Olivieri, Antonio, 2016: «Presentazione: L’ospedale, il denaro e altre ricchezze. Scritture e pratiche economiche dell’assistenza in Italia nel tardo medioevo», Reti Medievali, 17.1, 107-112.
Geremek, Bronislaw, 1973: «Renfermement des pauvres en Italie (xiv - xviiè siècle). Remarques préliminaires», Histoire économique du monde méditerranéen 1450-1650. Mélanges en l’honneur de Fernand Braudel 1, Tolosa, Privat, 205-217.
Giordano, Giuseppina, 1991: «L’Archivio storico dell’Ospedale Civico e Benfratelli di Palermo», Struttura e funzionalità delle istituzioni ospedaliere siciliane nei secoli xvii e xix. Salute e Società: Atti del 3° seminario di Studi (Palermo 26-28 ottobre 1989), Palerm, Centro italiano di storia sanitaria e ospitaliera Sicilia, 299-312.
Henderson, John, 1994: Piety and Charity in Late Medieval Florence, Oxford, Clarendon Press.
Horden, Peregrine, 1988: «A discipline of relevance: the historiography of the later medieval hospital», Social History of Medicine, 1, 359-374.
Horden, Peregrine, 1997: «Household care and informal networks: comparisons and continuities from antiquity to the present», The Locus of Care. Families, Communities, Institutions, and the Provision of Welfare since Antiquity, ed. P. Horden, R. Smith, Routledge, Londres-Nova York, 21-70.
Huguet-Termes, Teresa, 2010: «Un petit univers de miralls. Barcelona, l’Hospital de la Santa Creu i el rei Martí», Lambard: Estudis d’Art Medieval, 21, 99-114.
Huguet-Termes, Teresa, 2013: «Els motius dels benfeytors. L’almoina de Pere Desvilar, porcions i porcioners a la Barcelona del tres-cents», La Corona catalanoaragonesa, l’Islam i el món mediterrani: estudis d’història medieval en homenatge a la Doctora Maria Teresa Ferrer i Mallol, ed. J. Mutgé, R. Salicrú i C. Vela, Barcelona, IMF-CSIC, 375-386.
Illanes, Ximena, 2019: En manos de otros. Infancia y abandono en la Barcelona del siglo xv, Santiago de Xile, Ediciones Universdad Católica de Chile.
Le Blévec, Daniel, 1999: «Fondations et oeuvres charitables au Moyen Âge», Actes du 121e Congrès national des sociétes historiques et scientifiques, histoire médiévale et de philologie, dir. J. Dufour, H. Platelle, París, Éditions du Comité des travaux historiques et
scientifiques, 7-22.
Leverotti, Franco, 1981: «Ricerche sulle origini dell’Ospedale Maggiore di Milano», Archivio Storico Lombardo, 107, 77-113.
Marino, Salvatore, 2014: Ospedali e città nel Regno di Napoli, Florència, Olschki.
Marino, Salvatore, 2015: «Late Medieval Hospitals in Southern Italy. Civic Patronage, and Social Identity », Mediterranean Chronicle, 5, 141-160.
Marino, Salvatore, 2016: «The “Children of the Soul” of the Annunziata in Naples between the Medieval and Early Modern Period», Adoption and Fosterage Practices in the Late Medieval and Modern Age, ed. M. C. Rossi i M. Garbellotti, Roma, Viella, 173-187.
Marino, Salvatore, 2018: «Trabajo y aprendizaje en los hospitales de la Baja Edad Media. Aproximación comparativa entre Barcelona, Milán, Nápoles y Siena », Reti Medievali, 19.2, 171-205.
Marino, Salvatore, 2020: «Riforme del welfare e modelli ospedalieri nella Corona d’Aragona», Alle origini del welfare. Radici medievali e moderne della cultura europea dell’assistenza, ed. G. Piccinni, Roma, Viella, 183-202.
Pellegrini, Michele, 2003: «L’ospedale e il Comune. Immagini di una relazione privilegiata», Arte e assistenza a Siena. Le copertine dipinte dell’Ospedale di santa Maria della Scala, ed. G. Piccinni i C. Zarrilli, Pisa, Pacini, 29-46.
Pellegrini, Michele, 2013: «La norma della pubblica pietà. Istituzioni comunali, religione e pia loca nella normativa statutaria senese fino al costituto volgare del 1309», Siena nello specchio del suo costituto in volgare del 1309-1310, ed. N. Giordano i G. Piccinni, Pisa, Pacini Editore, 249-294.
Peroni, Adriano, 1989: «Il modello dell’ospedale cruciforme: il problema del rapporto tra l’ospedale di Santa Maria Nuova di Firenze e gli ospedali Lombardi », Florence and Milan. Comparisons and Relations, ed. G. C. Garfagnini i C. H. Smyth, Florència, La Nuova Italia, 53-65.
Piccinni, Gabriella, 2012: Il banco dell’ospedale di Santa Maria della Scala e il mercato del denaro nella Siena del Trecento, Pisa, Pacini.
Piccinni, Gabriella, 2013: «Documenti per una storia dell’ospedale di Santa Maria Della Scala di Siena», Svmma, 2, 1-29.
Piccinni, Gabriella, 2016: «I modelli ospedalieri e la loro circolazione dall’Italia all’Europa alla fine del Medioevo», Civitas Bendita. Encrucijada de las relaciones sociales y de poder en la ciudad medieval, ed. G. Cavero, Lleó, Universidad de León, 8-26.
Pullan, Brian, 1994: Poverty and Charity: Europe, Italy, Venice, 1400-1700, Aldershot, Variorum.
Roca, Josep Maria (ed.), 1920: Ordinacions del Hospital General de la Santa Creu de Barcelona (any mccccxvii), Barcelona, Fidel Giró.
Russo, Vita, 2019: «L’ospedale medievale: esperienza di vita religiosa e caritativa», RiMe. Rivista dell’Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea, 4.1, 155-176.
Ryder, Alan, 1992: Alfonso el Magnánimo, rey de Aragón, Nápoles y Sicilia: 1396-1458, València, Edicions Alfons el Magnànim.
Sandri, Lucia, 2005: «La gestione dell’ospedale. Regolamenti e cariche istituzionali a Firenze tra xv e xvi secolo», La bellezza come terapia. Arte e assistenza nell’ospedale di Santa Maria Nuova a Firenze, ed. E. Diana i E. Ghidetti, Florència, Polistampa, 127-158.
Santoro, Daniela, 2016: «Abbellire Palermo. La fondazione dell’ospedale grande e nuovo nei capitoli del 1431», Quei maledetti Normanni. Studi offerti a Errico Cuozzo, ed. J.-M. Martin, R. Alaggio i A. Irpino-Napoli, Nàpols, Centro Europeo di Studi Normanni, 1077-1096.
Santoro, Daniela, 2019: «Prima della riforma ospedaliera. Il sistema assistenziale di Palermo dai Normanni agli Aragonesi (xi-xv secolo)», RiMe. Rivista dell’Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea, 4.1, 177-199.
Sordini, Beatrice, 2010: Dentro l’antico ospedale: Santa Maria della Scala, uomini, cose e spazi di vita nella Siena medievale, Siena, Protagon.
Terpstra, Nicholas, 2005: Abandoned Children of the Italian Renaissance. Orphan Care in Florence and Bologna, Baltimore, Johns Hopkins University Press.
Vinyoles, Teresa, 1986: «Aproximación a la infancia y la juventud de los marginados: los expósitos barceloneses del siglo xv», Revista de Educación, 281, 99-123.
Vinyoles, Teresa, 2013: «L’esperança de vida dels infants de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona», Anuario de Estudios Medievales, 43.1, 291-321.
DOI
https://doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v22i0.22996Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Pol Bridgewater Mateu
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.