Aquest article és una resposta al de Joan Canimas «Ètica i cultura. Embolics i perills dels conceptes cultura i relativisme cultural en l’àmbit de l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària», publicat en aquest mateix número de la Revista de Pedagogia i Treball Social. S’hi rebaten els arguments que Canimas esgrimeix contra el concepte cultura (que ell considera totalitzador i reïficador, i pensa que no s’ajusta a la realitat de les societats modernes) i es defensa que l’antropologia, lluny de fer un ús acrític d’aquest concepte, l’ha revisat sistemàticament i el considera útil per a l’anàlisi de la vida de les persones en societat. Ara bé, l’ús i la definició que l’antropologia fa del concepte cultura queda molt lluny de les definicions tradicionals, que la identifiquen amb una realitat relativament estàtica, internament consistent i compartida de manera homogènia per tots els membres d’un col·lectiu. En contrast amb aquestes definicions, a l’article se’n proposen d’altres que han demostrat que son molt més útils per a l’anàlisi de les realitats socials. Finalment, s’explica per què en l’actualitat la majoria d’antropòlegs que treballen en l’àmbit de la intervenció educativa i social són crítics amb el relativisme cultural.
Paraules clau
antropologia, cultura, diversitat cultural, interculturalitat, relativisme cultural
