Aquest article, que entén l’educació de carrer com una metodologia sociocrítica que treballa perquè les persones que es troben en situació de risc social puguin accedir i participar als serveis culturals del seu entorn, té el propòsit de reflexionar sobre dos aspectes tan rellevants per a aquesta pràctica educativa com són el lloc on es desenvolupa (la ciutat, els carrers) i la seva metodologia per mitjà d’altres sabers com l’antropologia i la literatura urbana. D’aquesta manera, el concepte de «cultura urbana» estudiat pel professor Manuel Delgado (Barcelona, 1956) i la figura del flâneur atribuïda a la vida i obra del poeta francès Charles Baudelaire (París, 1821-1867) esdevenen, en aquesta ocasió, els marcs d’interpretació per tal de continuar construint un corpus teòric de la professió d’educador/a de carrer que mantingui el seu model educatiu en el sentit més ampli possible en comptes del de control social.
Paraules clau
Educació de carrer, Baudelaire, flâneur, Manuel Delgado, cultura urbana, educador de carrer
