L’objectiu d’aquest treball és descriure, a través de dos casos, els factors escolars associats a l’abandonament escolar de joves (nois), que feien l’educació secundària a Mèxic. Les dades provenen d’una tesi de màster elaborada a l’estat d’Aguascalientes (Delgado, 2007) que reporta la perspectiva dels actors implicats (per exemple alumnes, amics, familiars, docents i personal de suport educatiu) sobre els factors que identifiquen que promouen l’exclusió a secundària. L’aproximació utilitzada és qualitativa i empra la metodologia comunicativa crítica, que té com a característica principal que concep que la realitat social es construeix a partir dels conceptes individuals de cada persona, i, per tant, promou el diàleg amb els implicats; a més, s’orienta a la superació de les desigualtats socials. L’estudi conclou que, segons els entrevistats, hi ha un cúmul de factors relacionats amb els docents, amb l’organització dels centres i amb les característiques del sistema educatiu a secundària que no afavoreixen la permanència dels joves a l’escola; a més, no s’identifiquen adequacions significatives en les pràctiques escolars per atendre les necessitats i interessos dels alumnes. En les conclusions s’assenyalen accions de canvi que, a parer dels informants i d’acord amb la bibliografia existent, són necessàries per millorar l’atenció als joves.
Paraules clau
deserció escolar, educació secundària, característiques de l’oferta educativa, trajectòries escolars
