Al context espanyol conviuen diferents models teòrics i pràctics que es disputen una definició d’assistència sexual i dels seus potencials beneficiaris i oferents. Aquest article els analitza críticament, manifestant les fantasies que les sustenten i els fantasmes que projecten l’objectiu de situar les controvèrsies que graviten al voltant del tema. Amb aquest objectiu, es parteix de dues etnografies dutes a terme entre els anys 2012-2015, a partir de l’observació participant desenvolupada en diferents projectes d’assistència sexual, i de 15 entrevistes en profunditat de caràcter semi-estructurat realitzades als principals actors implicats. Per l’anàlisi, organitzem el contingut al voltant de tres perspectives sobre l’assistència sexual: la primera es refereix a la visió de les prostitutes que es consideren assistents sexuals, i les altres dues – que hem anomenat model de “connexió eròtica” i model d’”auto-eròtica” – agrupen als projectes que presenten una proposta específica d’assistència sexual. Aquest arti cle no pretén aportar una definició conceptual de la mateixa sinó analitzar-la com a categoria etnogràfica, posant en diàleg les significacions socials que els actors implicats li atorguen. Per aquesta raó, els models definits responen a categories analítiques construïdes a partir de la recurrència d’elements natius. Els resultats obtinguts permeten situar els eixos vertebradors del debat sobre l’assistència sexual i les controvèrsies que se’n deriven. La pertinència d’aquesta reflexió es basa en què no només aporta claus sobre la concepció i la organització social de la vida afectiva-sexual de les persones amb diversitat funcional, sinó també sobre la nostra construcció cultural al voltant del cos, el desig i la sexualitat.
