La diversitat sexogenèrica s’ha convertit recentment en un tema que mica en mica va prenent rellevància per a l’activitat docent en tots els seus nivells formatius. En aquest article es sotmet a discussió cóm les diferents formes d’expressió de gènere dels cossos docents poden contribuir a produir nous significats socials quan aquests s’articulen des d’una mirada crítica, conscient i posicionada. La nostra proposta es basa en una aproximació a aquesta realitat social des d’una perspectiva encarnada, es a dir, des del coneixement que es genera a partir de la pròpia experiència dels autors de l’article a través de l’auto-observació i la toma de consciència que els cossos inscriuen també representacions socials. Per tot això fem servir el diàleg com a forma de metodologia queer que permet donar valor a l’experiència subjectiva i situada. La discussió proposada es centra en tres eixos fonamentals: (i) la posició del professorat davant de la diversitat sexogenèrica, (ii) les relacions de poder que articulen la vid a quotidiana en l’aula i (iii) els reptes d’aplicar noves metodologies queer.
