Radicalització i radicalitats

Resum

L’autor parteix de la irrupció del concepte de radicalització en els discursos polítics i socials per analitzar l’evolució del concepte, dels conceptes que se n’han derivat i del seu tractament. Parla d’una distorsió del concepte i aposta per recuperar la seva complexitat, tant pel que fa a les seves formes (diferents tipus de radicalització), com pel que fa a allò que provoca o contribueix al desenvolupament d’aquests fenòmens (parla de multicausalitat i de necessitat d’un abordatge antropològic, sociològic, psicològic i politològic, entre altres). Per altra part l’autor es mostra crític amb l’aposta per una “desradicalització” quasi-terapèutica que va fer l’Estat francès, que va generar uns resultats més que decebedors, i es mostra més confiat per l’aposta actual basada en la “prevenció”, si bé assenyala les limitacions de la formació dels professionals del treball social (en bona mesura resultat de dèficits de formació generals en el sistema educatiu francès) per a abordar amb solvència aquesta tasca. A l’apartat final l’autor apunta els que a parer seu són alguns dels principals dèficits, que en la mesura que es poguessin pal·liar, repercutirien en un millor abordatge dels fenòmens de radicalització violenta i, en general, en una millor comprensió de molts altres fenòmens socials contemporanis que es desenvolupen en paral·lel a aquest.