Educació distribuïda i connectada

Concepte, dimensions i experiències

Resum

En les últimes dècades, s'ha enfatitzat la necessitat de considerar la comunidad en tant que ecosistema d'aprenentatge més enllà de l'encapsulament de l'aprenentatge en el context escolar. Es presenta en aquest article teòric el concepte d'Educació Distribuïda i Connectada ("Widespread Education") en tant que projecte/actuació/experiència educativa sostinguda al llarg del temps que suposa una articulació d'agents, temps i espais socials, educatius i comuntiaris a través de processos de codisseny i cocreació. L'experiència "Open Schooling" ("Escola Oberta") a Noruega, "Scuola Diffusa" ("Escola Difosa") a Reggio Emilia (Itàlia), el projecte "Comms4learning" a Catalunya i Galicia, i el projecte NEXES a Girona (Catalunya), inspirat en la visió i aliança d'Educació 360-Educació a Temps Complet, ens permet il·lustrar aquesta noció. A la vegada, es consideran una sèrie de dimensions socials (capital social, confiança mútua, cultura col·laborativa-interdependència), culturals (propòsit i visió compartida, implicació en l'ecosistema, intercanvi de coneixements, canvis organitzacionals) i materials (temps, infrastructura, sostenibilitat) d'anàlisis que permeten caracteritzar aquests projectes/experiències, així com delimitar el marc de la noció d'educació distribuïda i connectada. En tots els casos, es tracta d'actuacions que suposen la vinculació del nivell formal, amb un lideratge pedagògic i ecològic-sistèmic, la participació d'altres agents i espais socials i comunitarias no formals i/o informals, així com la implicació del nivell polític local (ajuntaments) a partir de programes específics que permeten implementar i sostenir aquestes actuacions que vinculen el currículum amb elements del territori.