Llengua
Català Español English

Noves estratègies de vigilància i càstig a l'escola avui: enginyeria psicoeducativa

Enrique Javier Díez Gutiérrez

Les cadenes ja no són en els nostres peus, sinó en les nostres ments. El millor esclau és aquell que no sap que ho és i que a més estima la seva esclavitud. El sistema neoliberal ens educa per a "triar lliurement", fins i tot desitjar, pertànyer al seu engranatge. La societat mai s'hauria "convertit" voluntàriament o espontàniament al model neoliberal mitjançant la sola propaganda del model. Ha calgut pensar i instal·lar, "mitjançant una estratègia sense estratègies", els tipus d'educació de l'esperit, de la feina, del repòs i de l'oci, per generar una nova subjectivitat neoliberal a on la nova explotació és estimada. En aquest article s'analitzen tres d'aquestes estratègies de vigilància i càstig que s'estan implantant o re actualitzant en els sistemes educatius, com a exemple de l'actual orientació de les tècniques de control disciplinari "lliurement elegit", darrere de l'"explotació voluntària de si mateix" fins a l'extenuació: la cultura de l'esforç, la mesura estandarditzada del rendiment acadèmic, així com el coaching emocional aplicat a l'educació. És la nova enginyeria psicoeducativa que implementa dispositius d'aprenentatge, submissió i disciplina, que orienten a les persones a "governar" sota la pressió de la competició, d'acord amb els principis de calcular el màxim interès individual. És el nou panòptic foucaultià on la biopolítica es veu continuada i ampliada per la psicopolítica neoliberal, en la qual el control passa a l'interior i es gestiona des de l'emoció.

vigilar, castigar, escolar

Enllaços refback

No hi ha cap enllaç refback.