En aquest article suggerim una aproximació al malestar que els professionals dels serveis socials s'expressen en les sessions de supervisió, després dels quals sovint hi ha un rerefons de qüestions ètiques no identificades com a tals. La complexa presa de decisió en la qual es veuen immersos sovint els professionals pot deixar un pòsit de desconcert moral que és convenient tractar. Així doncs, proposem una classificació de riscos ètics per facilitar la seva identificació en el marc de les sessions de supervisió, que vam classificar en tres dimensions: micro, meso i macro. En segon lloc exposarem algunes propostes per al tractament d'aquestes qüestions, partint d'alguns models que se'ns ofereixen des de l'ètica aplicada, que posen èmfasi sobretot en el procediment, en la deliberació, més que en els resultats assolits. Tot i que sabem que a la supervisió no es podran aplicar completament, estem convençuts que, encara que sigui parcialment, algunes de les seves recomanacions es poden emprar per part dels supervisors i contribuint a desenvolupar la sensibilitat ètica dels professionals.
