L’aproximació dels Fons de coneixement es basa en la premissa segons la qual totes les famílies, més enllà de la seva condició i peculiaritat lingüística, religiosa, econòmica, ètnica, disposen de sabers i habilitats acumulats a partir de les seves particulars pràctiques i experiències vitals tals com les experiències professionals. El repte pedagògic consisteix en incorporar aquests recursos al currículum escolar i les pràctiques formals d’ensenyança-aprenentatge. En aquest sentit, els docents visiten algunes de les llars dels seus estudiants amb l’objectiu d’aprendre de les seves experiències i dissenyar activitats educatives escolars a partir de la incorporació d’alguns dels recursos intel·lectuals i culturals prèviament identificats. En aquest article il·lustrem aquesta tesis a partir de la descripció d’una experiència implementada en un centre d’educació pública de Banyoles (Catalunya, España). Específicament, es descriuen cinc visites realitzades per part dels docents a algunes llars d’alguns dels seus estudiants. Es discuteixen els beneficis d’aquestes visites en la potencial millora de les relacions entre docents (escola) i famílies.
Paraules clau
fons de coneixement, visites etnogràfiques, relacions família-escola, grups d’estudi, comunitat de pràctica
