Son les escoles espanyoles inclusives? Una revisió sistemàtica de las mesures de resposta a la diversitat

Resum

Des de fa anys, les directrius internacionals definides i promogudes per organitzacions com la UNESCO i entitats socials s’alineen amb la promoció de l’educació inclusiva i la justícia social. Un enfocament que es centra en que tots els nens, independentment de les seves característiques, tinguin dret d’accedir a un sistema educatiu inclusiu. Això no obstant, a Espanya, existeix una vulneració recurrent dels drets d’alguns nens, el que justifica la necessitat de realitzar investigacions enfocades a analitzar i millorar la
inclusivitat educativa. Un dels principals problemes són les mesures d’atenció a la diversitat que, en un principi, pretenen reduir o eliminar les barreres a la inclusió, però que no sempre ho aconsegueixen. Per això, l’objectiu d’aquest treball és analitzar la realitat d’aquestes mesures i identificar els obstacles que en dificulten la seva aplicació. Per això, s’ha realitzat una revisió sistemàtica de l’estat recent de quatre de les principals mesures en relació amb tres dimensions d’anàlisi: el concepte i l’enfocament de les mesures i la seva relació amb la inclusió; el seu nivell d’inclusivitat; i els seus punts forts i febles de cada mesura
en resposta a la diversitat. El principal resultat és que totes les mesures poden conduir a la inclusió o segregació depenent de com es dissenyin, orientin, i apliquin en cada context. Això està probablement relacionat amb el fet que el sistema educatiu espanyol, està subjecte a normatives ambigües que no sempre generen un marc clar i centrat en polítiques, cultures i pràctiques inclusives. Un marc ambigu,
ambivalent i incert que produeix en alguns casos, més exclusió i desigualtat. Son necessàries noves línies d’investigació crítica i contextual a partir de les contradiccions, ambigüitats, i barreres trobades en
l’anàlisi.