Joves en fugida de la societat del rendiment: el cas de l'aïllament social voluntari (hikikomori)

Resum

Aquest article analitza la relació entre el capitalisme neoliberal i els trastorns juvenils, centrant-se en el fenomen del hikikomori. Considerat emblemàtic del patiment psíquic contemporani, el hikikomori s'aborda críticament des de perspectives socioculturals. A través d'una anàlisi històrica i teòrica, s'examinen les limitacions dels enfocaments medicalitzants predominants, que confinen aquest comportament a una dimensió patològica individual, obviant les dinàmiques socials subjacents. S'argumenta que el hikikomori sorgeix com una resposta al capitalisme neoliberal, caracteritzat per la precarietat laboral, la pressió educativa i la transformació tecnològica. El treball presenta narratives qualitatives de joves hikikomori, destacant-ne la crítica implícita al sistema. Aquestes narracions revelen tensions entre la resistència a les normes socials i la interiorització de valors neoliberals, evidenciant una lluita per lautonomia. Es proposa una metodologia d'apoderament radical basada en l'autonarració per transformar la experiència individual de l´aïllament en una eina de canvi social. Finalment, es advoca per un enfocament interdisciplinari que reconegui el hikikomori com una línia de fuga davant la normativitat dominant, facilitant noves formes de subjectivació i existència més enllà dels marcs del neoliberalisme.