Saber a quin tipus de problemes ens enfrontem és important perquè permet, entre altres coses, recórrer a les ciències que ens poden ajudar a trobar-hi respostes. En aquest sentit, em sembla que de la diversitat de creences i valors se n’ha ocupat massa l’antropologia i massa poc la filosofia moral. O, per ser més precisos, que el desinterès de la filosofia per l’àmbit de l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària ha fet que la diversitat de creences i valors fos interpretada, principalment, des d’una visió antropològica, la qual cosa s’ha notat en dues qüestions: que aquesta diversitat s’hagi concebut principalment des d’una òptica cultural i no ètica, i en la confusió que sol generar el concepte relativisme cultural. En el primer capítol d’aquestes planes s’aborden els malentesos i perills del concepte cultura (i d’aquells que se’n deriven, per exemple multiculturalitat i interculturalitat) en les anàlisis dels conflictes morals, i es proposen conceptes, i per tant procediments, alternatius. En el segon capítol, s’aborden els malentesos i perills del concepte relativisme cultural, es proposa una classificació dels quatre grans posicionaments possibles davant la diversitat moral i ètica, i es defensen les possibilitats del perspectivisme ètic.
Paraules clau
ètica, cultura, relativisme cultural, treball social, educació social, pluralisme moral