Cada any, al voltant de noranta estudiants universitaris participen en el programa de mentoria de la Universitat de Malmö, Nightingale -Rossinyol-. Com a mentor, l’alumne o alumna universitària es troba amb un infant d’escola de primària d’un barri desfavorit de la ciutat durant vuit mesos. Aquest article es basa en el treball de tesi en Ciències de l’Educació en el que vaig explorar l’aprenentatge que tenien els mentors i mentores que participaven en aquest tipus de programa. L’estudi es centra en l’aprenentatge des de dues perspectives diferents: primer, l’observació de quin tipus d’aprenentatge es dóna; i segon, el coneixement que van acumulant els mentors al llarg de l’experiència. Per a l’anàlisi dels resultats, he emprat teories de l’aprenentatge, l’exclusió social i les competències interculturals. Per això, s’han emprat tant tècniques quantitatives com qualitatives. Vaig entrevistar a vint-i-cuatre mentors i vaig portar a terme una enquesta amb tots els seixanta vuit que participaren en el curs 2008/2009. Els resultats demostren que existeix un aprenentatge extensiu en el programa i que els mentors desenvolupen un coneixement important de les condicions de vida dels infants en risc d’exclusió social, compromís social i inclusió. També aprenen habilitats interculturals que són necessàries per acabar amb les barreres existents entre exclusió i inclusió social.
