L’estudi es fonamenta en el paradigma constructivista i del model de la resiliència per aproximar-se a la comprensió de l’experiència subjectiva de la pèrdua de funcionalitat i la necessitat d’ajuda, partint de la vivència del subjecte social: com la percep, la significa, l’afronta i es reajusta a ella per preservar una vida digna i amb sentit. Els resultats mostren que les persones que manifesten trets resilients s’ajusten a la pèrdua de funcionalitat de manera satisfactòria, reorientant o reorganitzant els seus projectes de vida. La creació de dispositius d’acompanyament i d’escolta comprensiva poden contribuir a desenvolupar els processos de resiliència.
