Aquest article vol contribuir a situar la dimensió corporal dins de les competències de l’educació social, entenent que la tasca més important de l’educació és la d›acompanyar el subjecte a construir-se com a ciutadà de ple dret. En el camí fet d’aprenent d’educadora vaig observar el malestar i el patiment que genera la manca de motivació dels subjectes, i les marques corporals que resten en els cossos vulnerables. Motiu pel qual cerco una aproximació vers una teoria de l’educació corporal, que ens aporti des de l’observació de com habitem el nostre cos nous espais pedagògics per què el subjecte desenvolupi experiència corporal des del seu sentir. S’incorpori en la pràctica educativa el coneixement adquirit des la pròpia experiència per permetre al subjecte equivocar-se per generar noves perspectives i fer-se subjecte actiu. El cos viscut i sentit com a eix vertebrador per entendre que la vida cal viure-la amb primera persona a través de les experiències pròpies i seguir interpel·lant-se entenen que la dimens ió corporal és una acció en moviment i aquesta possibilita canvi o una nova posició que permet prendre un altre camí.
