L’article presenta algunes conclusions de la tesi doctoral De la reinvenció de la discapacitat o de l’articulació de nous tipus de trànsit social: la pedagogia i les seves formes sensibles (2010). L’element central d’aquesta investigació és la comprensió del procés d’atribució de significats sobre la discapacitat amb el propòsit de reconstruir-los i fonamentar les bases d’una pedagogia hermenèutica de la discapacitat. Es tracta d’una recerca qualitativa i, específicament, hermenèutica que permet la construcció discursiva particular de la realitat. Per tant, es parteix del supòsit humanista, que a diferència del positivista centra el focus d’estudi en allò humà, interior i subjectiu amb la tasca central d’interpretar, comprendre, descriure i/o observar.