Per què servim (i bevem) alcohol en esdeveniments especialitzats en drogodependències i per què hauríem de deixar de fer-ho: una autoetnografia

Resum

Introducció: El consum d'alcohol està totalment integrat en rituals i celebracions, generant pressions socials que afecten les persones, especialment aquells amb antecedents de drogodependències. La normalització del consum d‟alcohol es manifesta en celebracions familiars, esdeveniments socials de l‟entorn recreatiu, però també en esdeveniments acadèmics i professionals, on l‟expectativa de consumir-lo és predominant. Això passa fins i tot en aquells contextos formatius i científics especialitzats en drogodependències. Objectiu: en aquest estudi em vaig proposar sol·licitar a les direccions dels principals congressos nacionals i internacionals especialitzats en drogodependències que deixessin de servir alcohol en els seus esdeveniments oficials, utilitzant els mateixos arguments que habitualment fan servir les institucions governamentals espanyoles per convèncer la població general de la necessitat de crear entorns normalitzats de no consum d'alcohol. En segon lloc, vaig pretendre analitzar de manera reflexiva com es consumeix alcohol en aquests contextos i què passa quan es qüestiona aquesta pràctica. Per això, vaig analitzar les meves experiències i observacions en diversos congressos, i vaig descriure els contraarguments que vaig rebre després de sol·licitar que es deixés de servir alcohol als principals congressos sobre drogodependències, tant a Espanya com a nivell internacional, així com en un dels programes de màster més longeus d'Europa en aquesta matèria. Mètode: vaig fer servir un disseny qualitatiu autoetnogràfic, combinant els meus relats personals en quatre congressos sobre drogodependències i la meva experiència com a professor en un màster especialitzat. Resultats: l'estudi va evidenciar que el consum d'alcohol és habitual en esdeveniments acadèmics i formatius especialitzats, cosa que contradiu alguns discursos de prevenció. Les respostes de les organitzacions davant la proposta d'eliminar l'alcohol en esdeveniments oficials van reflectir una resistència al canvi i van justificar la presència com a part de la cultura social i gastronòmica. Conclusions: la normalització del consum d'alcohol en entorns especialitzats en drogodependències planteja serioses contradiccions a la pràctica professional. Aquest article és una invitació que professionals i acadèmics reflexionin sobre aquesta qüestió –més enllà de les preferències personals– i promoguin espais on la no-consumició d'aquesta droga es converteixi en la norma, tal com defensem per a la resta de la societat. Reflexionar sobre aquestes dinàmiques i tenir voluntat de canvi és fonamental per crear un entorn més saludable, especialment per a les persones en procés de recuperació que també hi participen.